Salut i alimentació a l’edat mitjana
Visita i taller adreçat a ESO
A l’edat mitjana, els metges formats a les universitats consideraven que per preservar l’equilibri del cos i mantenir la salut era imprescindible la dieta, entesa en un sentit ampli. Tal com deia un aforisme recollit a Flos medicinae de l’Escola de Salern, «Si et falten metges, que siguin metges per a tu aquestes tres coses: ànim alegre, descans moderat i dieta». A partir del Regiment sanitari que Arnau de Vilanova va escriure per a Jaume II, espòs de la reina fundadora del monestir de Pedralbes, aprofundirem en el coneixement de dos aspectes concrets i fonamentals de la dietètica medieval: l’alimentació i el beure. Us proposem una visita en la qual prestarem una atenció especial a la cuina, al refetor del monestir, al jardí medicinal medieval del claustre i a la infermeria, seguida d’un taller-demostració de cuina concebut per la Fundació Alícia en el qual, seguint els preceptes mèdics de l’època, prepararem algunes receptes medievals. Prepareu-vos per degustar una harmonia de sabors contraposats, dolços i espècies.
Objectius:
- Analitzar els factors presents en el règim de vida saludable a l’edat mitjana comparant-los amb els de l’actualitat.
- Explicar les bases d’una alimentació equilibrada segons els preceptes mèdics medievals, que atenien a l’edat, el gènere i l’estament social, així com la dieta del malalt.
- Reflexionar sobre el binomi alimentació i salut a l’edat mitjana i avui en dia (la dieta equilibrada, els excessos i les mancances) i sobre la incidència d’aquest binomi en l’estat de salut, l’energia i l’estat d’ànim.
- Explicar l’estacionalitat dels aliments a l’edat mitjana: el consum dels aliments de temporada. Comparació amb l’actualitat.
- Donar a conèixer les particularitats de la dieta monàstica: dejunis i abstinències en la cultura cristiana medieval.
- Reconèixer els elements que constitueixen l’estructura del conjunt monàstic: l’ús i la funcionalitat dels espais.
- Experimentar en la manipulació d’aliments.
Relacions curriculars:
- Aplicació de les nocions històriques de canvi, continuïtat i simultaneïtat a diversos fenòmens històrics.
- Valoració del paper dels homes i les dones com a subjectes de la història i del present.
- Ús i contrast de diferents fonts documentals primàries i secundàries (materials, textuals, iconogràfiques, cartogràfiques, digitals, etc.) per contextualitzar conceptes generals amb fets de l’entorn proper. Representació gràfica de les seqüències temporals.
- Anàlisi dels canvis econòmics i polítics de la baixa edat mitjana, incidint especialment en l’auge de la vida urbana i el comerç, així com en els conflictes que es van produir en el món rural. Anàlisi del paper de l’Església en la cultura i la mentalitat medievals.
Competències bàsiques transversals:
- Competències comunicatives (competència artística i cultural); competències específiques per conviure i habitar el món (competència en el coneixement i la interacció amb el món físic); competències metodològiques (competència d’aprendre a a aprendre); competències personals (competència d’autonomia i iniciativa personal)
Competències bàsiques de l’àmbit social:
- Dimensió històrica:
- Analitzar els canvis i continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històric.
Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic:
- Dimensió salut:
- Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.
Metodologia:
Exposició de continguts, debat i experimentació.
Materials:
Elements específics de suport per al desenvolupament de la visita: reproduccions d’imatges i gràfics, aliments i estris de cuina.
