La cuina del monestir està adossada al refetor, amb el qual es comunica per una petita finestra que permet passar menjar i estris d’un espai a l’altre. La planta baixa de la cuina s’organitza en dues àrees ben definides gràcies a la presència d’un mur amb dos grans arcs carpanell articulats a través d’un pilar central, estructura aquesta que s’emmarca dins del projecte de reforma del segle XVII.

A la paret est de la cuina, justament per sobre de l’obertura que comunica amb el refetor, és visible una estructura sobre permòdols que es podria associar a una antiga tribuna medieval. Aquest element, avui integrat a la cuina, devia formar part molt probablement del projecte arquitectònic inicial i devia estar relacionat amb un accés —llavors exterior i en volada— localitzat en aquesta banda del conjunt. Aquest tipus d’element, molt estès en l’arquitectura dels segles XIII i XIV, encara és visible en alguns edificis medievals de la ciutat de Barcelona. 

En la planta piso de la cocina es visible un gran arco de medio punto, dovelado y realizado en piedra, cuya imposta arranca de la planta baja. Este arco, a cuya construcción muy probablemente hacía referencia una noticia del año 1423, debía de conformar, dadas sus medidas y su morfología, la caja mural y la compartimentación interior de la cocina medieval. En la actualidad, y a consecuencia de la compartimentación en altura de este espacio en reformas posteriores, el arco únicamente es visible en la planta primera de la cocina.