L’orografia del terreny va condicionar el projecte arquitectònic de l’església i del monestir en general. L’existència de formacions rocoses va obligar a adaptar els espais del conjunt monàstic al terreny. En són una bona mostra el cor baix i el cor alt, els quals presenten una distribució diferent de l’espai en planta, a conseqüència del bloc rocós d’aquest sector.

La porta que actualment dona accés des del primer vestíbul cap al l’espai d’acollida i informació del museu constituïa en origen l’accés principal al monestir. Aquesta porta adovellada de pedra, la clau de la qual presenta l’escut de la casa Montcada —amb barres i besants—, sembla que es va construir al segle XIV, formant part del primitiu tancament del conjunt.

Aquest dibuix d’Eudald Canibell i Masbernat, datat l’11 de juny de 1876, constitueix un dels pocs testimonis gràfics que permeten veure la fesomia del Conventet (a la banda esquerra de la imatge) abans de la seva transformació al segle XX. S’hi pot apreciar l’antiga façana amb dos accessos, un dels quals es trobava per sobre de la cota de circulació del carrer i s’hi accedia a través d’unes escales. També mostra que la línia de façana de l’edifici no es correspon amb l’actual, la qual ha guanyat espai cap a la plaça del Monestir i presenta actualment un tancament emmurallat.

Aquesta imatge, realitzada per Lluís Rigalt el 1842, permet veure la façana principal del Conventet (cos rectangular amb pòrtic) abans de la seva transformació al principi del segle xx. Les primeres notícies documentals de la presència de frares franciscans a Pedralbes daten de 1334, cosa que fa pensar que, si bé no en aquest indret, ja disposaven d’unes dependències pròpies fora de la clausura de les monges.