En la commemoració d’aquest set-cents aniversari us oferim una relectura de la capella de Sant Miquel, en la que l’ús d’un nou estil i unes noves tècniques artístiques contribuïren justament a transmetre aquest missatge més humà i vivencial de la fe: perspectiva, llum, moviment, gest i expressivitat dels rostres contribuïren a transmetre el missatge de la joia dels goigs de la Verge i el dolor de la passió de Crist que se sacrifica per la salvació de la humanitat que es representa a través de tots els sants i santes que els acompanyen i estimen amb devoció. Aquest programa iconogràfic, profundament teològic i alhora intensament humà, inspira els dos concerts extraordinaris que se celebren en el marc de la inauguració de l’exposició “Tocar l’ànima” i les jornades de commemoració de l’aniversari de la fundació de monestir.

A través de la música, aquestes imatges troben una nova veu. El so dialoga amb el claustre, espai de contacte amb Déu a través de la natura del jardí del claustre; l’església, on salms, oracions i cants litúrgics lloen la glòria de Déu; i les escenes pintades a la capella Sant Miquel que narren els moments principals de les vides de Crist i la Verge. Així, la paraula cantada prolonga el gest i l’expressivitat pictòrica i la tradició musical esdevé memòria viva de l’emoció espiritual en la contemplació de la capella.

El text del Stabat Mater, d’origen franciscà, que al llarg dels segles ha inspirat alguns dels testimonis més commovedors de la música occidental, ressona amb la intensitat dramàtica de les escenes de la Passió representades a la capella. Des de la polifonia profunda de Josquin des Prez fins al refinament expressiu del barroc italià amb Antonio Vivaldi, passant per la tradició ibèrica de Tomás Luis de Victoria i Antonio de Cabezón, el programa dibuixa un arc de segles d’espiritualitat sonora. Les pàgines de Biagio Marini i Giovanni Felice Sances aporten el dramatisme i la intensitat expressiva propis del primer barroc. En la veu del contratenor Xavier Sabata i sota la sensibilitat interpretativa de Vespres d’Arnadí, dirigits per Dani Espasa, el dolor esdevé cant, i el cant es transforma en contemplació.

A continuació podreu veure el programa: