Elisenda de Montcada (c. 1292-1364), filla de Pere II de Montcada, senescal reial, i d’Elisenda de Pinós, era membre d’una de les famílies catalanes medievals més poderoses i influents de la Corona. Arran del seu matrimoni amb Jaume II el Just (1267-1327) va esdevenir reina de la Corona catalanoaragonesa. Elisenda i Jaume van fundar el monestir de Pedralbes per a la salvació de la seva ànima. En morir el rei, Elisenda va traslladar la seva residència al palau situat al costat del monestir, un lloc digne per al retir d’una reina vídua sense descendència des d’on podia continuar exercint el seu poder i la seva influència. A Pedralbes, hi va passar els darrers 37 anys de la seva vida i, tot i que mai va professar com a monja, va participar activament en la vida de la comunitat.

En el marc de la commemoració del setè centenari, es projectarà, a finals del 2026, una peça audiovisual en una de les antigues sales de la infermeria, dels segles XVI-XVII. 

A partir dels documents testamentaris de la reina, el documental intentarà dur a terme una recreació de com podria haver estat la residència de la reina i el conjunt del monestir durant els anys que hi va viure. Així mateix, reconstruirà el cercle de persones que la van envoltar i recollirà diversos aspectes de la vida quotidiana de la comunitat a l’edat mitjana, amb una atenció especial en els aspectes vinculats a l’alimentació i a la salut femenina dins del cenobi; la malaltia, l’envelliment i la mort; la cort d’Elisenda i el poder i la influència de la reina i la comunitat, així com la figura de la dona com a promotora artística.