Cicle de Diàlegs d’espiritualitat: Una ventada ha obert la porta. Acollir l’inesperat, organitzat amb la col·laboració del diari ARA i sota la direcció intel·lectual i moderació de Maria del Mar Rosàs i Tosas, doctora en filosofia i titular a la facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Blanquerna.

L’imperatiu d’hospitalitat ha estat central en les religions monoteistes. Déu espera ser acollit al cor de les persones. I els creients són instats a ser hospitalaris amb els altres. No va ser fins a la segona meitat del segle xx, però, que aquesta noció va passar a ocupar també un lloc central de la filosofia. Ho va fer de la mà de pensadors d’origen jueu com Emmanuel Lévinas, Edmond Jabès i Jacques Derrida. Amb el temps, la seva inclusió de l’hospitalitat com a tema central de la filosofia ha contribuït a fertilitzar una àmplia gama d’àmbits: des de la teoria política a la teoria postcolonial i la teoria de gènere, passant per l’ètica de les organitzacions i la filosofia de la medicina. En tots aquests àmbits, es va posar damunt de la taula la punyent qüestió de quina és l’acció més justa: la que tracta els altres de manera estàndard o, per contra, la que els acull en la seva especificitat i diferència? En aquest cicle de diàlegs, abordarem com l’aterratge de l’imperatiu de l’hospitalitat propi de les religions a tots aquests àmbits els ha trasbalsat, amb implicacions tant fecundes com inaudites.

El diàleg del dijous 26 de novembre; "Era foraster i em vau acollir", comptarà amb la presència de Blanca Garcés i Alberto Alares, amb la moderació de Maria del Mar Rosàs i Tosas.

Jacques Derrida distingia entre dues formes d’acolliment. D’una banda, hi ha la invitació, en la qual acullo l’altre que he convidat i seguim un guió que els dos dominem, de manera que no hi ha lloc per a l’inesperat. D’altra banda, diu, hi ha la visitació, en què l’altre irromp inesperadament, trastocant el meu temps i el meu espai, i em fa anar malament. Només aquí hi ha realment hospitalitat, sosté Derrida, i ens exhorta a practicar-la. I afegeix: l’hospitalitat és, per tant, sempre i inevitablement precària: només hi ha hospitalitat quan no estic preparat per acollir-te com cal.

Alguns discursos polítics, les converses entre mares i pares a les sortides de les escoles i les xarxes socials estan amarats de la por que la “visitació” per part de ciutadans d’altres orígens destaroti la suposada normalitat econòmica, social i cultural del nostre context. En aquest diàleg desmantellarem alguns mites sobre els fluxos migratoris, ens preguntarem si ha maneres de ser societats més hospitalàries i per què és necessari. Ho farem de la mà d’una sociòloga especialitzada en immigracions i un jesuïta economista també especialitzat en immigració.

Blanca Garcés és investigadora sènior de l’àrea de migracions del CIDOB (Centre de Relacions Internacionals de Barcelona). Llicenciada en Història i Antropologia per la Universitat de Barcelona i Doctora cum laude en Ciències Socials per la Universitat d’Amsterdam. Va rebre el premi a la millor tesi doctoral en sociologia defensada als Països Baixos els anys 2009 i 2010. Es dedica a l’estudi de les polítiques migratòries en totes les seves vessants, en relació amb la frontera, la regulació dels fluxos migratoris, l’acolliment i la inclusió social. També treballa sobre la politització de la immigració i la seva relació amb les polítiques públiques i la crisi de la democràcia. Ha participat en múltiples projectes de recerca finançats per la Comissió Europea i, entre 2021 i 2024, ha estat coordinadora científica del projecte H2020 BRIDGES, sobre les causes i conseqüències de les narratives sobre immigració a Europa. També va ser la investigadora principal d’un projecte finançat pel programa RecerCaixa sobre l’accés a l’habitatge de persones sol·licitants d’asil i refugiades a Catalunya.

Alberto Ares Mateos, jesuïta, és Doctor en Migracions Internacionals i Cooperació al Desenvolupament per la Universitat Pontifícia de Comillas. És especialista en Ètica Social, llicenciat en Sagrada Teologia pel Boston College, i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials. També és llicenciat en Estudis Eclesiàstics. Gran part del seu temps l’ha dedicat a acompanyar i estudiar les migracions i els migrants. El seu treball l’ha portat per tot el món, dels Estats Units al Brasil, de Mèxic al Marroc, d'Espanya a l’Índia i d’El Salvador a Albània. Ha estat director de diversos centres del Servei Jesuïta a migrants a l’Estat Espanyol i col·labora en albergs de migrants en trànsit a Mèxic. Ha estat Director de l’Institut Universitari d’Estudis sobre Migracions (IUEM) de la U. P. Comillas. Col·labora freqüentment amb la Conferència Episcopal Espanyola al camp de les migracions i amb CONFER (Confederació de Religiosos i Religioses). És delegat europeu de GIAN Migration i codirector del grup de treball de l’AIJU «Solidaritat amb Migrants i Refugiats». Actualment és Director Regional del Servei Jesuïta a Refugiats – Europa. El seu darrer llibre, escrit amb d’altres autors, és Ser Puerta Abierta: La hospitalidad en el corazón de la espiritualidad (Sal Terrae 2025).