Cicle de Diàlegs d’espiritualitat: Una ventada ha obert la porta. Acollir l’inesperat, organitzat amb la col·laboració del diari ARA i sota la direcció intel·lectual i moderació de Maria del Mar Rosàs i Tosas, doctora en filosofia i titular a la facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Blanquerna.

L’imperatiu d’hospitalitat ha estat central en les religions monoteistes. Déu espera ser acollit al cor de les persones. I els creients són instats a ser hospitalaris amb els altres. No va ser fins a la segona meitat del segle xx, però, que aquesta noció va passar a ocupar també un lloc central de la filosofia. Ho va fer de la mà de pensadors d’origen jueu com Emmanuel Lévinas, Edmond Jabès i Jacques Derrida. Amb el temps, la seva inclusió de l’hospitalitat com a tema central de la filosofia ha contribuït a fertilitzar una àmplia gama d’àmbits: des de la teoria política a la teoria postcolonial i la teoria de gènere, passant per l’ètica de les organitzacions i la filosofia de la medicina. En tots aquests àmbits, es va posar damunt de la taula la punyent qüestió de quina és l’acció més justa: la que tracta els altres de manera estàndard o, per contra, la que els acull en la seva especificitat i diferència? En aquest cicle de diàlegs, abordarem com l’aterratge de l’imperatiu de l’hospitalitat propi de les religions a tots aquests àmbits els ha trasbalsat, amb implicacions tant fecundes com inaudites.

El diàleg del dijous 19 de novembre; "L’ètica en les organitzacions: protocols i estandardització versus ètica de l’hospitalitat", comptarà amb la presència de Begoña Román i Francesc Torralba, amb la moderació de Maria del Mar Rosàs i Tosas.

Cada vegada més, les organitzacions públiques i privades s’armen amb codis ètics i mapes de valors. En ells, estableixen quins són els principis morals que l’organització vol practicar i promoure tant de portes endins com de portes enfora. Solen acompanyar-los de documents de bones pràctiques on s’estipulen els comportaments adequats, coherents amb els esmentats principis. A vegades s’hi sumen protocols i normatives, que detallen encara més el comportament esperat per part del treballador. Així es garanteix una actuació estàndard i s’eviten greuges comparatius. És la vella idea de la justícia com a equitat. Però el seguiment obstinat de la norma fa realment millor una organització? El treballador realment íntegre no és aquell que sap que hi ha moments que atendre aquell estudiant, aquell pacient, aquell client de la manera més adequada passa per oblidar transitòriament aquell protocol i respondre a la seva especificitat irreductible, impossible de contenir en cap protocol?

Begoña Román és professora agregada a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Dos són els principals temes de la seva recerca en ètica: la qüestió dels fonaments (des d’una perspectiva deontològica, kantiana i dialògica) i l’ètica aplicada (la bioètica, els serveis socials, l’administració pública i la intel·ligència artificial). Presideix el Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya. És vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya, del Comitè per la integritat a la recerca de Catalunya, del Comitè d’ètica assistencial i del Comitè d’ètica de la recerca amb medicaments, tots dos de l’Hospital Clínic de Barcelona. Ha publicat més de 80 articles en revistes especialitzades o com capítols de llibres. Entre els seus llibres cal destacar Gracias a Kant (Herder 2025) i Ética de los servicios sociales (Herder 2015).

Francesc Torralba Roselló és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1992), doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya (1997), doctor en Pedagogia per la Universitat Ramon Llull (2018) i doctor en Història del Art per l’Ateneu Universitari Sant Pacià  (2022). En l’actualitat és director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica ha publicat un gran nombre d’assaigs que han estat traduïts al francès, alemany, anglès, italià i portuguès entre altres llengües.  Presideix diferents Comitès d’Ètica i és Acadèmic de Número de la Real Acadèmia Europea de Doctors. Entre les seves obres filosòfiques destaquen Intel.ligència espiritual (2010), L’ètica com a angoixa (2015), Món volàtil (2018) i Viure en l’essencial (2020). Pel que fa a la qüestió de l’hospitalitat, va començar a aprofundir-hi als seus llibre Sobre la hospitalidad. Extraños y vulnerables como tú (2003) i “No olvidéis la hospitalidad” (Heb 13,2). Una exploración teológica (2004).