Es conserva un primer contracte de 1343 que no s’arribà a executar. En el contracte de 1346 s’especificava que Ferrer Bassa havia de pintar la capella de Sant Miquel de l’abadessa Francesca á Portella amb la representació dels set goigs de la Verge, la passió de Crist, diversos sants, entre els quals sant Miquel, i un Crist en majestat amb dos àngels damunt la porta. L’obra havia de ser pintada a l’oli i els nimbes de les imatges havien de ser d’or bo. Tanmateix, el pintor emprà una tècnica mixta que combina el fresc i el sec i colradura de plata per als daurats. També hi afegí la representació de diversos sants que no constaven en el contracte: sant Narcís, sant Esteve, santa Elisabet d’Hongria, sant Aleix, santa Agnès, sant Honorat i sant Domní. Les cortines que hi havia d’haver a l’arrimador van ser substituïdes per marbrejats.

Sant Miquel arcàngel amb la bàscula fa l’acció del pesatge dels mèrits i les males accions dels difunts per determinar el seu ingrés al paradís o a l’infern. L’advocació de la capella dedicada a sant Miquel, l’arcàngel que pesa les ànimes al purgatori, i la proximitat de la tomba de la reina Elisenda fan pensar en una funció funerària de l’espai. L’abadessa Francesca ça Portella devia fer servir la capella per a la oració i la meditació per preparar-se per al seu «judici individual» abans de la mort. 

Tècnica de transferència del dibuix que consisteix a aplicar l’spolvero per damunt d’una plantilla perforada. En el cas de les pintures de la capella de Sant Miquel, la plantilla devia ser de pergamí o bé de paper de cotó tractat amb olis secants. La tècnica de l’estergit es va usar per fer la sanefa que imita l’opus cosmatesc que emmarca les escenes de l’intradós de l’entrada i també per als estels del sostre.

La tècnica de la corda batent permet fer marques de línies rectes per mitjà d’una llinyola, un cordill impregnat de pigment, que es fa batre i, en colpejar la paret, hi deixa una marca. A la capella de Sant Miquel es va utilitzar per dissenyar la composició dels espais de les escenes, també per marcar estructures rectilínies i per fer dibuixos geomètrics. En diverses zones de la capella hi ha marques incises al mur que denoten que aquesta tècnica es va emprar quan l’inconato encara era tendre.

La tècnica del compàs es feia servir per a la preparació de dibuixos geomètrics i per a l’obtenció de punts de referència per crear plans horitzontals. A la capella de Sant Miquel el compàs s’ha usat per al disseny dels arcs de les finestres gòtiques presents en els elements arquitectònics que emmarquen algunes de les escenes, així com en els nimbes dels personatges.