Malgrat que la historiografia tradicional del monestir parla d’una actuació de gran pes a sobre de l’antiga infermeria al segle XVI, sembla que els testimonis materials analitzats in situ no confirmen totalment aquesta informació. L’any 1568, llavors, s’hauria de prendre com una datació relativa per a l’inici de les obres de la infermeria barroca i comprendria l’enderroc d’una part de les estructures medievals i la construcció dels arcs de mig punt i escarsers de tres punts de la planta baixa de la façana de l’hort. No obstant això, tot i aquesta aportació cinccentista, la façana i l’edifici tal com el veiem avui dia no s’acabaria fins al segle XVII.

Resultat del projecte barroc és la nova cota de circulació de la infermeria, més elevada que la medieval i a la qual actualment s’accedeix mitjançant uns esglaons des del claustre. A la façana del claustre, s’hi van localitzar els muntants d’una porta que devia estar relacionada amb un primer accés original, molt probablement el més antic conservat d’aquest costat del monestir. D’altra banda, al passadís de la infermeria també s’hi pot apreciar el testimoni de dues finestres adovellades de pedra, les quals donarien suport a l’existència d’una cota de circulació anterior a la barroca força més baixa.

La planta baixa de la infermeria és coneguda com les «procures del monestir». Disposava d’un celler i de corts per al bestiar, i era el lloc on es guardava la collita dels horts, el gra i altres productes, així com les eines del camp. És un espai diàfan, de planta rectangular i cobert amb voltes per aresta de maó sobre una filera central de pilars de pedra amb gola. Aquesta distribució, però, no es correspon amb la proposada en el contracte del segle XVI, i bona mostra de l’existència del canvi de projecte és el fet que aquestes voltes amaguen parcialment les finestres de la nova façana de l’hort construïda a finals del segle XVI. 

A la planta pis de la infermeria, un passadís cobert amb trams de volta per aresta, al qual s’obren les diverses estances, travessa longitudinalment el cos de la infermeria. Aquesta nova organització interior deu tenir origen cap al segle XVII, tal com es dedueix de la mateixa configuració espacial: d’una banda, pel fet que s’assenta sobre les voltes que cobreixen la planta baixa, emmarcades cap al segle XVII, i de l’altra, perquè la fesomia dels elements arquitectònics presents en aquest nivell, portes i finestres principalment, correspondria a èpoques més purament barroques.

El sector més sud-occidental de la infermeria es devia construir al llarg del segle XVII, i és en aquesta zona on hi ha les latrines o «secrets», como es recollia en la documentació de l’època. A la planta pis, l’estructura barroca va ser substituïda per instal·lacions més modernes, però a la planta baixa, on aboquen els baixants de factura contemporània, encara es conserva l’estructura del projecte original del segle XVII. Es tracta d’una sala coberta amb volta de maó a sardinell, a la qual s’obren els diversos espais mitjançant l’ús de permòdols i altres peces monolítiques de pedra o bé de maó.

A la planta pis de la infermeria, hi ha quatre sales de planta quadrangular a les quals s’accedeix des del passadís i que es troben comunicades entre elles a través d’unes portes que conformen un eix de comunicació longitudinal dins de les sales. Aquestes sales tenen sostres alts de fusta i una bona ventilació gràcies als grans finestrals que s’obren a l’hort. Aquí s’hi col·locaven els llits, i a les parets encara resten alguns dels elements motllurats que en coronaven els capçals. Cal destacar les llindes amb volta de les portes de comunicació entre les sales, i la petita fornícula per emplaçar-hi petits llums.

La construcció de l’antiga cuina de la infermeria es podria relacionar amb la colonització d’un terraplè situat al sector més sud-occidental d’aquest volum i, per tant, s’emmarcaria cap al segle XVII. Aquest espai és un dels pocs àmbits que no han patit gaires reformes. Manté la seva estructura original amb la pica de pedra coronada per un escut corresponent al llinatge dels Cardona, els fogons, la decoració ceràmica mural i una gran campana que descansa sobre un pilar de pedra monolític.

A la planta de les procures hi ha una porta dovellada de pedra que dona pas a un passadís cobert amb volta de canó rampant, el qual condueix a la cisterna del monestir, situada en aquest sector de l’edifici. Segons la documentació històrica conservada, s’hauria construït l’any 1548 sota l’abadiat de sor Teresa de Cardona.