Barcelona Cultura
> Acceso al web Tras los muros del Monasterio Reserva de entradas

El blog del museu

Títol

Restauració dels tapissos

El museu

Created date

23/09/2022

Introducció

Iniciem el procés de restauració dels cinc tapissos de l'església del monestir

El tapís, sovint confós amb el brodat, és una peça de roba amb grans dibuixos, generalment figures i paisatges, emprada habitualment en l’adornament de les parets de les habitacions, la fabricació de la qual constitueix l’art de la tapisseria. Emprats des de l’antiguitat, es popularitzaren a l’Europa de la baixa edat mitjana, lligats a l’ostentació de la noblesa.

Al monestir, iniciem el procés de restauració de cinc tapissos extrets de l’església, d’origen anglès i signats per Codina Länglin l'any 1896. De dimensions considerables (500 cm x 358 cm), representen les escenes de la casa de Nazaret, l’Epifania, la presentació de la Mare de Déu al Temple, l’esposori i la presentació de Jesús al Temple.

Cada teixit té la imatge central envoltada per una orla amb decoració floral, ribetejada per una franja blava en el perímetre exterior. A la franja inferior de les orles florals hi ha la llegenda en llatí. El lateral superior té distribuïdes quatre bagues per on es penja cada peça a la paret amb uns claus. Sota la franja blava superior i inferior hi ha una barra de fusta o altre material que manté les peces planes amb caient.

Les peces presenten un estat de conservació regular. El teixit és estable malgrat presentar petits forats deguts possiblement a l’atac d’insectes o al sistema de subjecció anterior mitjançant claus. El principal problema que presenten és la gran quantitat de brutícia dipositada a la superfície i també integrada a les fibres, evident sobretot a les zones on hi ha hagut contacte amb aigua i es veu l’aurèola que ha arrossegat la brutícia. Algunes zones, a més, semblen indicar un cert grau de fotodegradació, és a dir, el canvi de color a causa de la llum i humitat. Tots els teixits presenten arrugues verticals degut possiblement al contacte amb aigua que ha fet contracció i dilatació de les fibres. Els laterals han estat tallats (no es veu cap voraviu) sense fer cap vora i s’estan desfilant havent perdut part d’ordit i trama.

La restauració d’aquests teixits, a part de netejar, consolidar i i fixar els desperfectes, haurà de confirmar el material amb què varen ser fets (possiblement el cotó) i la tècnica emprada en la seva confecció (segurament tafetà de cotó estampats o pintats amb pintura a l’oli).

Enric M. Puga

Ajuntament de Barcelona