La muralla i la torre nord
La muralla del monestir del sector nord discorre paral·lela al traçat del carrer de Montevideo. A l’angle nord-oriental, es localitza una de les torres, coneguda com a torre de la Presó, i una de les portes d’entrada al recinte emmurallat del conjunt.
L’interior de la torre de la Presó
Tot i que la torre de la muralla del carrer de Montevideo ha estat objecte d’algunes intervencions, es podria dir que manté bona part de la seva estructura i fesomia original. De base quadrangular, va ser construïda amb carreus i rematada amb un coronament emmerletat. Actualment no se’n conserva la compartimentació interior i està coberta amb una volta de maó de factura relativament moderna.
La baixada del Monestir i l’accés a la plaça
Travessant la porta que hi ha al tram de muralla nord —al carrer de Montevideo—, s’accedeix al camí conegut com a baixada del Monestir. Porta directament a la plaça del Monestir i constituïa, ja en origen, un dels accessos principals al recinte. Al final de la baixada i afrontat a aquesta porta, se situa l’altre accés torrejat del sector sud, al carrer del Bisbe Català.
La muralla del nord
La muralla del sector nord s’estén al llarg de l’actual carrer de Montevideo, el qual és fruit de la urbanització d’aquesta zona a la segona meitat del segle XIX.
La muralla del nord
El tancament d’aquest sector es correspon amb els peus de l’església, el cos del dormidor i el conegut com a Jardí de la Mare de Déu de Lourdes.
La torre sud
L’accés al recinte del monestir des del sector sud de la muralla —carrer del Bisbe Català— es fa a través d’una porta dovellada adossada a una torre. Aquest accés enfila la baixada del Monestir, que condueix a la plaça del recinte. La torre comparteix mur amb el tancament de l’edifici, avui de propietat privada, conegut com el Conventet. Tot i que la torre i el pas dovellat conserven bona part del seu traçat i fesomia originals, hi ha elements que són conseqüència de les restauracions del segle XIX, les quals afecten, en part, el coronament.
El doble tancament del sector occidental
El sector occidental del monestir presentava un doble tancament que es va mantenir fins al segle XX. El tancament interior es corresponia amb la muralla que envoltava el conjunt monàstic, mentre que l’exterior es configurava com un mur que delimitava «l’hort gran fora de la clausura», al qual s’accedia des d’una porta situada a l’actual carrer de Montevideo. Aquest mur de l’hort va ser substituït per un tancament de formigó a conseqüència de la construcció del nou convent en aquest terreny el 1976.
La plaça del Monestir abans de la urbanització contemporània
Tot i les modificacions que ha patit la plaça del Monestir en èpoques més contemporànies, encara conserva bona part del traçat original. Aquest espai obert davant de la façana oriental de l’església ja va ser plantejat en el projecte original medieval, malgrat que estava inclòs dins del perímetre emmurallat del monestir. En un plànol conservat a l’arxiu del monestir i atribuït a cronologies barroques, es pot veure com aquest espai s’identifica com a «camp i pati dintre del recinte».
