Dreceres de barcelona.cat

  • ajuntament.barcelona.cat
  • meet.barcelona
  • Info Barcelona
  • Guia BCN
  • Tràmits
  • Plànol BCN
  • Canals de comunicació
  • Com s'hi va

Català (Canviar idioma)

  • Català
  • Castellano
  • www.barcelona.cat
  • Català
  • Logo Ajuntament de Barcelona
  • www.barcelona.cat
  • Ajuntament de Barcelona

Dreceres de barcelona.cat

  • ajuntament.barcelona.cat
  • meet.barcelona
  • Info Barcelona
  • Guia BCN
  • Tràmits
  • Plànol BCN
  • Canals de comunicació
  • Com s'hi va

Català (Canviar idioma)

  • Català
  • Castellano
Vés al contingut
Inici
  • 01. Presentació
  • 02. Evolució
  • 03. Acció
  • 04. Crèdits
Accés al web del Monestir
tancar

La nova fesomia del refetor

Aspecte actual del refetor de la comunitat, segons la reforma del final del segle XIX.
MMP - Pere Vivas

A les darreries del segle XIX, es va donar un nou aspecte al refetor amb la construcció de la volta i els revestiments murals que es veuen avui dia, i també amb la creació d’un mobiliari específic per a l’espai. Es va projectar la trona o púlpit per a la germana lectora, els bancs correguts de fusta, els taulells de granit artificial i, finalment, la reixa de fusta amb motius neogòtics que, encara avui, separa el De Profundis i el menjador.

L’extradós de la volta

Detall de la part superior de la volta neomedieval del refetor i detall del mur carreuat medieval.
Veclus, SL

Durant unes obres d’intervenció arquitectònica de l’any 2010, es va poder observar l’extradós de la volta construïda a la dècada de 1890 per l’arquitecte Joan Martorell i Montells. La volta, tal com es veu a la imatge, descansa directament en el mur medieval, al qual es veu l’empenta de les bigues i els permòdols de fusta que s’hi conservaven molt probablement fins a aquesta intervenció.

De Profundis

Vista de l’espai De Profundis, avantsala del refetor.
MMP - Pere Vivas

Als peus del refetor, separat per un tancament monumental de fusta d’inspiració neogòtica, se situa l’espai conegut com De Profundis, que funciona de distribuïdor cap a la cuina, la infermeria, el claustre i l’àmbit destinat a menjador pròpiament dit. A sengles costats d’aquest espai, hi ha uns armaris de fusta, obra del projecte del segle XIX, decorats interiorment amb rajoles blanques i rajoles de mostra dels segles XVII i XVIII.

L’acabat de les finestres

Detall d’una finestra del refetor des de la façana del pati interior de clausura.
Veclus, SL

A banda del revestiment interior dels murs del refetor simulant un parament regular de carreus, les finestres del mur occidental també es van modificar. Així, tant la forma com l’arrebossat de morter que les defineixen són fruit de la intervenció del final del segle XIX.

01
Orígens
(1327-1346)
02
Reina Elisenda
(1346-1364)
03
Consolidació
(1364-s. XV)
04
Transformacions
(s. XVI)
05
Replegament
(s. XVII - s. XVIII)
06
Restauracions
(s. XIX-1945)
07
Actualitat
(1945-avui)