Dreceres de barcelona.cat

  • ajuntament.barcelona.cat
  • meet.barcelona
  • Info Barcelona
  • Guia BCN
  • Tràmits
  • Plànol BCN
  • Canals de comunicació
  • Com s'hi va

Català (Canviar idioma)

  • Català
  • Castellano
  • www.barcelona.cat
  • Català
  • Logo Ajuntament de Barcelona
  • www.barcelona.cat
  • Ajuntament de Barcelona

Dreceres de barcelona.cat

  • ajuntament.barcelona.cat
  • meet.barcelona
  • Info Barcelona
  • Guia BCN
  • Tràmits
  • Plànol BCN
  • Canals de comunicació
  • Com s'hi va

Català (Canviar idioma)

  • Català
  • Castellano
Vés al contingut
Inici
  • 01. Presentació
  • 02. Evolució
  • 03. Acció
  • 04. Crèdits
Accés al web del Monestir
tancar

La transformació espacial

Aspecte del dormidor de la comunitat compartimentat en cel·les individuals.
Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Joan Estorch, 1935

Amb la construcció de les cel·les l’any 1901 es va dur a terme una transformació total de l’espai del dormidor. Fins llavors, el dormidor es configurava com un espai monumental i diàfan. Les cel·les de maó arribaven a la línia de la imposta dels arcs diafragma, on es desenvolupava una coberta transitable, de tal forma que l’espai diàfan medieval va desaparèixer i va quedar dividit en tres nivells d’alçada.

La transformació estructural

Perspectiva del dormidor compartimentat amb cel·les des de l’any 1901.
Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Joan Estorch, 1935

La construcció de les cel·les del dormidor no va suposar únicament una transformació de l’àmbit i de la seva concepció espacial, sinó també un canvi estructural. La llum que rebia el dormidor provenia fins aleshores del cos de finestres localitzades a cota de sota coberta, però amb la creació d’espais individualitzats es van obrir finestres a cota de planta baixa als murs longitudinals del dormidor per tal d’il·luminar i ventilar les noves estances.

El dormidor en temps de guerra

Aspecte del dormidor de la comunitat amb les cel·les enderrocades l’any 1938.
Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Jaume Ribera, 1939

Les cel·les del dormidor van ser enderrocades en el decurs de 1938, quan el monestir fou confiscat per la Generalitat de Catalunya. L’espai va quedar amb els maons apilats fins a l’any 1940, quan les cel·les es van construir de nou seguint les directrius de l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats. Per il·luminar millor les cel·les s’obriren finestres als murs del dormidor, a nivell de planta baixa, de manera que es va modificar l’estructura original dels murs.

L’evolució del dormidor

Seqüència de les transformacions del dormidor al llarg del temps, a través de seccions constructives.
Dibuix de Josep M. Julià i Capdevila, arquitecte

L’edifici destinat a dormidor va ser objecte de nombroses reformes al llarg del temps, que van afectar, d’una banda, els murs —amb l’obertura i el paredat de finestres a nivell de planta baixa i primer pis— i, de l’altra, la mateixa circulació del dormidor—pujant o rebaixant els nivells del paviment en funció de les necessitats del moment. La construcció del nou sostre de fusta al segle XVI va transformar per sempre la fesomia medieval de l’espai, ja que va passar d’un gran àmbit d’arcs diafragmàtics i coberta a dues aigües a un sostre pla.

01
Orígens
(1327-1346)
02
Reina Elisenda
(1346-1364)
03
Consolidació
(1364-s. XV)
04
Transformacions
(s. XVI)
05
Replegament
(s. XVII - s. XVIII)
06
Restauracions
(s. XIX-1945)
07
Actualitat
(1945-avui)