Les estances de les claraboies
L’espai conegut com a «claraboies» és al segon pis del cos de la infermeria del monestir, aixecat entre la segona meitat del segle XVI i XVII. En origen, va ser projectat com un espai porxat, a manera de golfa, però, posteriorment, seguint les prescripcions de tancament de la clausura, es va tancar amb gelosies i s’hi van anar construint cel·les. Estructuralment s’organitza amb una gran coberta a dues vessants que recolza damunt d’una filera central de grans arcs de maó disposats en sardinell.
La claraboia de la Estrella
Abans de les darreres reformes, l’àmbit de les claraboies comprenia dos grans espais: la claraboia de l’Estrella i un segon espai compartimentat en diverses cambres, entre les quals hi havia la cel·la de l’Àngel de la Guarda, l’actual cel·la de Sant Joan i la coneguda com a «cel·la de la Labor».
La cel·la de l’Àngel, primer museu del monestir
La cel·la de l’Àngel de la Guarda actualment no es conserva. Era una sala amb alcova al segon pis de la infermeria que, des de 1902, va acollir el primer museu del monestir. Resulta curiosa la gran quantitat i varietat d’objectes exposats, en un model d’exposició encara més proper a les cambres de meravelles que als museus actuals.
La varietat dels elements exposats
Aquest primer museu es va configurar com un espai d’acumulació i exposició dels objectes del monestir que tenien una consideració especial per part de la comunitat religiosa de Pedralbes i, molt especialment, de sor Eulària Anzizu. Allunyat de les tècniques de conservació i presentació museogràfiques actuals, s’hi exposaven diversos objectes, com ara mobiliari, ceràmica, aixovar litúrgic, retaules, peces escultòriques i representacions pictòriques, amb la voluntat de preservar-los com a testimoni de l’espiritualitat i la història d’una comunitat religiosa femenina.
La cel·la de Sant Joan
La cel·la de Sant Joan s’emmarca cap a mitjan segle XVI, tal com es dedueix de la volta de fusta de pi, inicialment policromada, la clau de volta amb l’emblema dels Foixà i les mènsules d’estuc amb les imatges del tetramorf, l’àngel custodi i sant Miquel matant el drac. Va ser reformada a inicis del XX, tal com testimonia la inscripció «Barcelona 12-10-1927», i va passar a ser la biblioteca de la comunitat. D’aquesta època és la decoració de la fornícula que presideix l’espai amb un altar de rajoles dels segles XVII i XVIII, com també la instal·lació del retaule factici de sant Joan, avui exposat a la sala del dormidor.
La cel·la de la Labor
El nom actual de «cel·la de la Labor» es deu a l’activitat que les religioses hi duien a terme. Construïda al segle XVII, presenta diverses modificacions estructurals que arriben fins al segle XX. La fornícula allotja un altar amb rajoles barroques i pintures als laterals, de finals del segle XIX, que representen sant Joan Baptista i Maria Magdalena. La coberta de la cel·la mostra una clau de volta amb l’escut de Pedralbes. Des d’aquesta cel·la s’accedia a la desapareguda sala de l’Àngel de la Guarda, on l’any 1902 es va crear el primer museu del monestir.
