Els vincles del monestir de Pedralbes amb la ciutat de Barcelona, iniciats en temps de la reina Elisenda i interromputs arran dels Decrets de Nova Planta (1715), es van reprendre formalment el 1972. Aquest any es van signar uns pactes entre el monestir i l’Ajuntament de la ciutat, mitjançant els quals les clarisses cedien part de l’edifici històric per obrir-hi un museu a canvi de disposar d’un convent nou.
L’edificació del nou convent per a les religioses, annex al conjunt històric, va permetre que a partir de l’any 1983 s’obrís al públic el Museu Monestir de Pedralbes, hereu del que havia creat sor Eulària a començaments de segle. Les obres del nou convent van facilitar l’execució de prospeccions arqueològiques per localitzar l’antic palau de la reina, manat enderrocar després de la seva mort. Les excavacions van permetre trobar alguns indicis a la zona de l’antic noviciat del segle XVIII, coincidint amb l’anomenada, actualment, «sala de la Reina», sens dubte, l’estança principal del palau, que per la seva noblesa no es va enderrocar. Aquestes troballes van fer moure la ubicació futura del nou convent, just cap al que és conegut com a «hort gran».
La darrera gran campanya constructiva del recinte de Pedralbes anà dirigida al trasllat de la comunitat a un nou edifici conventual bastit de bell nou a la part més occidental del monestir. La nova delimitació de la clausura permeté l’obertura pública definitiva del monument, sense desatendre les necessitats de la vida contemplativa.
La signatura dels acords entre la comunitat de clarisses i l’Ajuntament de Barcelona va comportar la construcció d’un nou convent situat on fins llavors hi havia hagut l’hort gran. El 1976, s’iniciaren les obres del nou convent de Pedralbes, situat a l’altra banda dels horts de la cuina i del camí de les Donzelles. L’edifici, projectat per l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, dotà la comunitat de nous allotjaments, jardins i de comunicacions soterrades amb els espais de clausura de l’edifici històric. Es tracta d’un edifici modern que intenta dialogar amb el conjunt històric amb les seves façanes aplacades amb un paredat de pedra i el seu coronament amb una teulada a doble vessant.