Mirades al Sutra del Cor: L’origen del Sutra del Cor a l'Índia

El Sutra del Cor en la tradició budista de l'Índia, Xina i Japó.

Els sutres són textos sagrats originalment escrits en sànscrit. Aquestes escriptures sagrades vàren viatjar des de l'Índia fins a la Xina a través de la ruta de la seda i, d’allà, van arribar a Corea  i Japó. Aquest recorregut dels textos va crear una mena de teixit espiritual que primer s’expandí per Àsia Oriental i finalment al món occidental. Aquest viatge de les escriptures sagrades sembla acomplir implícitament amb el significat de l’arrel sànscrita del mot sutra: sūtr  que significa sargir, unir o enllaçar amb un fil.

El Sutra del cor o de la Gran Saviesa (Hydraya Sutra en sànscrit, Bōrě bōluómì duō xīnjīng en xinès i Hannya Shingyo en japonès) va ser escrit entre els segles I i IV de la nostra era i és comú a la majoria de les branques del budisme, essent un dels sutres més coneguts. Considerat com el text més sagrat del budisme és també un dels més importants de la literatura filosòfica i religiosa de tots els temps. En ell s'expressa el pensament profund del budisme i els atributs de vasta compassió que són la base en la pràctica en la meditació. El Sutra del Cor ha mantingut la seva vigència al llarg dels segles. Es canta diàriament en els monestirs budistes del Japó i del món.

Arran de la instal·lació de l’ofrena del Sutra del Cor al claustre del Monestir de Pedralbes proposem un cicle de conferències en el qual, des de l’erudició i la pràctica del Zazen, s’explicarà l’orígen del Sutra del Cor a l'Índia; la transmissió i transcripció dels seus sons al xinès i la recitació del Sutra en la pràctica del Zazen japonès.