Títol
Diàlegs de Pedralbes. Temps, literatura i judaisme
Cicle de Diàlegs d’espiritualitat: Temps, reforma i revolució, sota la direcció de la filòsofa Mar Rosàs
La manera d’entendre i d’experimentar el temps és diferent en cada context històric i geogràfic. En alguns contextos, el temps es concep com a cíclic. En d’altres, la història s’entén com el desplegament progressiu de quelcom contingut en l’inici; en aquest cas, el transcórrer de la història no afegeix res d’essencialment nou. En unes altres, es considera que el temps avança cap a un estadi idíl·lic, redemptor. Algunes concepcions del temps són considerades revolucionàries, emancipadores; d’altres són titllades d’opressores.
Sovint, els humans no som conscients de fins quin punt les concepcions del temps pròpies del nostre context incideixen en el ritme de les nostres vides, així com en la forma de treballar, de gaudir, de relacionar-nos, d’estimar i de dotar la vida de sentit.
Quina és, la nostra concepció del temps? Se’n pot parlar de manera unitària? Quin rastre té de tradicions religioses? Tenim marge per pensar i viure el temps d’altres maneres?
En una era d’hiperacceleració, volem indagar sobre aquestes qüestions perquè ens sembla que hi ha en joc alguna cosa essencial del benestar de tota una civilització.
El diàleg del dijous 3 de novembre, Temps, literatura i judaisme, comptarà amb la presència d'Arnau Pons i Berta Ares Yáñez, moderats per Mar Rosàs.
Quins són els trets de la temporalitat jueva? Se’n pot parlar de manera unitària? I quin lloc ocupa en el món contemporani? Arnau Pons partirà de l’anàlisi del paper que tenen, en l’Eclesiastès -l’original llibre de l’Antic Testament que exhorta a gaudir de la vida- els tres termes hebreus que nosaltres traduïm com a “temps”, per després endinsar-se en aquestes qüestions. Berta Ares abordarà la vivència del temps pròpia del judaisme oriental de principis de segle xx de la mà de l’escriptor Joseph Roth. Per a ella, Joseph Roth, impel·lit per un fort anhel d’atemporalitat, representa el temps gairebé de manera masoquista. La seva obra està travessada per un sentit radical del temps, en constant confrontació: davant del desig de triomf del Temps litúrgic (temps de Creació, de Redempció i d’Expiació), de relació de l’esser humà amb la divinitat, el Temps històric, secular i totalitari, ofega i aliena els seus herois. En què es distingeix, la nostra vivència del temps?
Arnau Pons (Felanitx, 1965) és poeta, però s’ha donat a conèixer també com a assagista trilingüe amb publicacions d’aquí i de fora, especialment sobre la poesia de Paul Celan i d’Ingeborg Bachmann, però també sobre altres autors com Maurice Blanchot, Luiza Neto Jorge, Hélène Cixous, Velimir Khlèbnikov, Paul Éluard o Antonin Artaud. També tradueix obres que li permeten de prendre una posició existencial o crítica, i d’aquí li ve la solidaritat amb autors que no són fàcils, com Jean Bollack, de qui ha estat l’introductor en l’àmbit hispànic, o Henri Meschonnic. Fa classes en línia a 17, Instituto de Estudios Críticos, de Mèxic, i imparteix tallers d’hermenèutica crítica a la llibreria La Central de Barcelona. El seu darrer llibre, Amb aquestes mans, aplega bona part dels seus textos crítics sobre autors catalans contemporanis i posa de manifest una manera de llegir les obres a contrapèl, com ja ha fet amb la darrera edició de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, a Club Editor. A més a més, Arnau Pons va rebre el Premio Nacional de Traducción de 2015 per la seva traducció de Cristall d’alè de Celan.
Berta Ares Yáñez, investigadora i periodista cultural, atrapada en la bellesa de l’obra de l’escriptor Joseph Roth, a qui ha dedicat la seva tesi doctoral “El mito de la Creación en La leyenda del santo bebedor, de Joseph Roth. Contrapoética de redención en el umbral de la Segunda Guerra Mundial”, base del seu assaig La leyenda del santo bebedor, legado y testamento de Joseph Roth (Acantilado, 2022). Col·labora amb nombrosos mitjans, com ara Jot Down, Letras Libres, Revista de Letras i Canal Europa, i amb institucions de l’àmbit de la cultura.
