Barcelona Cultura
>> Accés al web Rere els murs del Monestir
Diàlegs

Títol

Diàlegs de Pedralbes: Viure en temps d'emergències. Emergència democràtica

La proposta del cicle de Diàlegs de Pedralbes d'enguany, Viure en temps d'emergències, en col·laboració amb el diari Ara, està sota la direcció del filòsof Daniel Gamper i moderada pel periodista Antoni Bassas.

En els nostres temps l’emergència es declina de diverses maneres, com si s’hagués convertit en la nova forma de la normalitat. L’emergència sanitària provocada pel coronavirus ha servit per il·luminar les altres emergències que constitueixen l’horitzó del present, l’emergència climàtica, l’emergència de la creixent desigualtat, l’emergència dels refugiats, etc. La retòrica i l’estètica de l’apocalipsi s’imposa com a únic horitzó de futur. No hi ha utopies que ens guiïn, només advertències distòpiques que criden a l’acció present per evitar que mori el futur. L’emergència no és només un diagnòstic sinó una admonició a actuar. En els diàlegs del 2022 tractarem aquest concepte des de diverses perspectives, la urbanística, la democràtica, la climàtica i la psicològica. Potser la veritable emergència és pensar el nostre present sense satisfer-nos amb respostes parcials, sinó mirant d’apreciar la humanitat en la seva irreductible complexitat.

Els diàlegs estaran governats per un seguit de preguntes i inquietuds:

  • què cal entendre per emergència;
  • quines accions ens inviten a realitzar les emergències;
  • quins criteris hem d’utilitzar per prioritzar unes emergències sobre d’altres;
  • com han colonitzat les emergències el nostre imaginari del futur;
  • com afecten de manera diferent a les generacions que coexisteixen en el present;
  • com pot créixer i tenir esperança una societat que cal que respongui a emergències;
  • quines sortides o solucions són viables, realistes i vertaderes;
  • com ens afecta psicològicament la necessitat de pensar en la supervivència de l’espècie en les nostres decisions a curt termini;
  • què podem aprendre de les emergències del passat;
  • a qui li correspon d’actuar davant de l’emergència;
  • quin procés de presa de decisions cal preferir en una situació d’emergència;
  • per què cal actuar quan es constata una situació d’emergència.

     

El diàleg del dijous 3 de febrer, Emergència democràtica, comptarà amb la presència de Borja Barragué, professor de Filosofia política i jurídica a la UNED i autor de Larga vida a la socialdemocracia (Ariel).

A la Política, Aristòtil sosté que perquè hi hagi república cal que hi hagi certa igualtat entre els ciutadans, no només igualtat política sinó també re recursos. Després de la II Guerra Mundial, els països occidentals van arribar a un consens sobre la justícia social que va dur a la construcció de la socialdemocràcia i de polítiques econòmiques que adoptaven la perspectiva dels més dèbils. Aquest consens es va esquerdar a la dècada de 1980 i des d’aleshores les polítiques públiques redistributives s’inclinen davant d’una economia que s’ha fet autònoma i que es vol ingovernable. Poden subsistir les democràcies en aquesta situació? Corren el perill d’autodestruir-se? Què passarà amb els més dèbils?

 

Data

dijous, 3 febrer 2022