Títol
Diàlegs de Pedralbes.Temps, reforma i revolució
Cicle de Diàlegs d’espiritualitat: Temps, reforma i revolució, sota la direcció de la filòsofa Mar Rosàs
La manera d’entendre i d’experimentar el temps és diferent en cada context històric i geogràfic. En alguns contextos, el temps es concep com a cíclic. En d’altres, la història s’entén com el desplegament progressiu de quelcom contingut en l’inici; en aquest cas, el transcórrer de la història no afegeix res d’essencialment nou. En unes altres, es considera que el temps avança cap a un estadi idíl·lic, redemptor. Algunes concepcions del temps són considerades revolucionàries, emancipadores; d’altres són titllades d’opressores.
Sovint, els humans no som conscients de fins quin punt les concepcions del temps pròpies del nostre context incideixen en el ritme de les nostres vides, així com en la forma de treballar, de gaudir, de relacionar-nos, d’estimar i de dotar la vida de sentit.
Quina és, la nostra concepció del temps? Se’n pot parlar de manera unitària? Quin rastre té de tradicions religioses? Tenim marge per pensar i viure el temps d’altres maneres?
En una era d’hiperacceleració, volem indagar sobre aquestes qüestions perquè ens sembla que hi ha en joc alguna cosa essencial del benestar de tota una civilització.
El diàleg del dijous 17 de novembre, Temps, reforma i revolució, comptarà amb la presència de Paula Kuffer i Salvador Cardús i Ros, moderats per Mar Rosàs.
Hi ha maneres revolucionàries de concebre i d’estructurar el temps i d’altres d’opressores? Per què, tot sovint, quan els pensadors més revolucionaris proposen nous ordres polítics i socioeconòmics ho fan proposant, alhora, formes alternatives de concebre i d’estructurar el temps?
S’ha sostingut que res no explica millor el pas de la tradició a la modernitat que els canvis en la concepció del temps que, dit breument, es transforma de ritme en mercaderia.
En aquesta sessió, partirem de la idea que el temps constitueix un dels fonaments de qualsevol estructura social i de poder, de manera que tot canvi social, modest o radical, comporta la corresponent reforma horària. En concret, abordarem com articulen el vincle entre temps, reforma i revolució alguns teòrics rellevants: des d’autors deutors del marxisme, com Walter Benjamin, fins als actuals defensors de la reforma horària.
Paula Kuffer, doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona, especialista en Walter Benjamin.
Salvador Cardús i Ros (Terrassa, 1954), doctor en Ciències Econòmiques (UAB, 1981), és professor de Sociologia a la UAB. Ha estat convidat a les Universitats de Cambridge (UK), Cornell (NY) i Londres. El 2016 fou professor visitant a la Universitat de Stanford. Sobre sociologia del temps ha publicat Saber el temps (1995) Propostes d’intervenció per a la conciliació d’horaris familiars, escolars i laborals (2003) i El temps i el poder (2016), entre d’altres. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i del Consell Assessor per a la Reforma Horària del Govern de la Generalitat.
