Títol
Diàlegs de Pedralbes: "Transmissió de la fe, desercions i conversions en les religions: els reptes del cristianisme, del judaisme i de l’islam"
Cicle de Diàlegs d’espiritualitat: Pedagogia de l'espiritualitat, organitzat amb la col·laboració del diari ARA i sota la direcció intel·lectual i moderació de Maria del Mar Rosàs i Tosas, doctora en filosofia i titular a la facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Blanquerna.
En els entorns secularitzats com el nostre, la cadena de transmissió de les formes tradicionals de religió es va afeblint. Tanmateix, molts ciutadans segueixen aprenent i integrant pràctiques i creences espirituals. En alguns casos, ho fan per les vies tradicionals de les religions autòctones o de les foranes. En altres casos, es promouen noves formes d’espiritualitat a través d’altres mecanismes.
Com s’aprenen la religiositat i l’espiritualitat? Ho fan de manera diferent nens i adults? Què ens diuen de la nostra societat aquests nous models de transmissió? I quin paper hi té el gir copernicà que s’està produint en pedagogia?
En aquest cicle de diàlegs, abordarem aquestes qüestions de manera interdisciplinària des de la pedagogia, la sociologia, la història, la filosofia, la teologia, la teoria de gènere i la comunicació.
El diàleg del dijous 23 d'octubre; Transmissió de la fe, desercions i conversions en les religions: els reptes del cristianisme, del judaisme i de l’islam, comptarà amb la presència de Joan-Carles Mèlich i Jaume Flaquer.
En aquest debat, explorarem la transmissió de l’espiritualitat des de dues òptiques: una de filosòfica i una altra de més sociològica. Pel que fa a la qüestió més filosòfica, abordarem la noció de “transmissió”. Sòcrates diu que la saviesa no es pot transmetre fàcilment, com succeeix amb l’aigua que es passa d’un got a un altre. La transmissió és difícil perquè en ella sempre hi ha un buit, una impossibilitat, una mena de forat negre. No es pot transmetre tot el que es vol transmetre. En tota transmissió hi ha un fracàs. “Què cal transmetre?” Joan-Carles Mèlich proposarà afegir aquesta pregunta a les tres qüestions kantianes (què puc conèixer?, què he de fer?, què puc esperar?).
Pel que fa a la sociològica, de la mà de Jaume Flaquer abordarem com, en les societats occidentals, a l’hora de transmetre la fe tenen més èxit moviments conservadors que progressistes. Per què és així? Quines diferències hi ha?
Biografies:
Joan-Carles Mèlich. Doctor en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on és professor titular de filosofia de l’educació. L’any 2022 va rebre el Premio Nacional de Ensayo pel llibre La fragilidad del mundo (Tusquets). És autor d’una àmplia bibliografia sobre l’alteritat, la finitud, el cos i el desig entre els quals destaquen Filosofía de la finitud (Herder), La lliçó d’Auschwitz (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder). L’any 2015 va iniciar, amb La lectura com a pregària, la publicació dels seus Fragments filosòfics a l’editorial Fragmenta, que tenen la seva continuació en La prosa de la vida. El 2018 va publicar Contra els absoluts, un llibre de converses amb l’editor Ignasi Moreta, i el 2019 La religió de l’ateu, el 2022 La experiencia de la pérdida i el 2023 La condición vulnerable. A Fragmenta també dirigeix la col·lecció Biblioteca de Pensament Contemporani des de la seva creació, el 2021.
Jaume Flaquer. Jesuïta. Des de Granada, dirigeix la Càtedra Andalusa per al Diàleg de Religions de la Universidad Loyola, que treballa tant en l'àmbit acadèmic com en el diàleg concret amb dirigents d’altres religions, en especial de l’islam i el judaisme. Ha viscut llargues temporades a molts països àrabs, en especial a Egipte. És llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1994) i en Teologia per Facultès Jésuites de París (2002). És doctor en Estudis Islàmics per l’École Pratique des Hautes Études-Sorbonne de París (2011) amb la tesi “Jésus dans la prophétologie d’Ibn Arabi”. Ha participat en la publicació de nombrosos llibres i articles especialitzats. Els últims són “El Corán musulmán increado y el Logos cristiano eternamente engendrado” (Carthaginensia 2025), “Relación entre el islam y la ciencia: de la armonía medieval al concordismo contemporáneo” (Journal of the Sociology and Theory of Religion 2024) i “The Science of Letters and Alchemy in Ibn ʿArabī’s Jesus” (Religions 2023).
dates_activitat_fitxa
El monestir obrirà les portes mitja hora abans. El diàleg es podrà seguir en línia a través de la pàgina web del monestir i del canal de YouTube del centre.
