3- La lectura monàstica

La lectura tenia un paper determinat en l’espiritualitat de les clarisses, ja des de la regla promulgada l’any 1263 per Urbà IV, segons la qual es regien les monges del monestir de Pedralbes, però apareixia relacionada amb l’activitat principal de les monges, la pregària. Les monges que sabien llegir havien de participar en les lectures, mentre que les illetrades es limitaven a recitar el Parenostre.
La lectura, comunitària, tenia lloc majoritàriament lloc en la litúrgia i en els àpats al refectori, on es llegia per a la comunitat, i on la lectora com a subjecte individual no intervenia. 

Aquest escenari canvià amb l’aparició de la impremta, quan els llibres van deixar de ser un objecte relativament de luxe per a començar a produir-se d’una manera relativament massiva. Els ordes religiosos van haver de dialogar amb una nova realitat en la qual el llibre imprès tindria un paper central.
A principis de l’època moderna la biblioteca conventual de Pedralbes s’enriquí gràcies a les destacades abadesses del segle XVI, Teresa Enríquez, Maria d’Aragó i Teresa de Cardona, que impulsaren la reforma observant, i adquiriren personalment llibres, de cor i de cambra, cantorals il·luminats i llibres d’espiritualitat individual lligats a l’eclosió de la Devotio moderna.