Philosophia del Cielo
Philosophia del Cielo, enseñada por la sabiduría increada, documentos saludables, que dictó Nuestro Divino Maestro Jesu Christo a su Amada Discípula y Esposa la Virgen Santa Gertrudis, Abadessa del Monasterio Eipidiano, en Saxonia, de la Orden de San Benito, sacados […], traducidos por José Fernández, segunda parte, Barcelona, casa de Antonio Lacavalleria, 1692.
La vida i les obres de santa Gertrudis constituïren una font d’inspiració espiritual per a moltes dones. En la biblioteca monàstica de Pedralbes es troben fins a set obres més de temàtica gertrudiana, publicades entre 1607 i 1871. A la biblioteca del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, es troba el segon volum de la mateixa edició d’aquesta obra, a nom de Maria Antònia de Sabater i de Prior (-1784), que també tenia a ús una vida de sor Maria Jesús de Ágreda.
L’exemplar de Pedralbes conté diverses anotacions realitzades per la seva antiga posseïdora: Dª Gertrudis Español y de Ardenui 1715???
Al final del llibre, la religiosa afegí una invocació pietosa: Entra tanto que tu Dios miyo y rey de la magestat y amado de mi corazón.
A més de declarar la seva propietat i devoció, Gertrudis va dedicatòria poètica a l’autora mística: “In ma llibre de Sta. Tuyas, patrona meva”.
De retolica natular
Sens dubte está dotada
La que en Glàcia és nomenada
Per tenir gràcia en parlar.
Lo món per cert és avar
En aplausos escasenat.
A qui tots están admirant
Que·s Englàcia tan sutil
Que excedeix a més de mil
Sens que dir-o cause espant”.
Gertrudis Espanyol no apareix en els registres de Pedralbes. Considerem que es tracta d’una obra que fou obsequi o préstec d’aquesta religiosa a una altra monja, fet que palesa la circulació d’obres i lectures entre convents. Gertrudis (1674-1739) era filla del matrimoni format per Josep Espanyol i Escala (+ 1687), senyor de Soliveta, i d’Agnès Ardanuy, d’Areny. Va ingressar al monestir benedictí de Sant Pere de les Puelles, on professà l’any 1689. Gertrudis tenia una tia al monestir, i durant un temps també va estar acompanyada per la seva germana Teresa, que acabà professant com a carmelita descalça, amb el nom de Teresa de Crist (1697). Les germanes es retrobaren anys després, quan Gertrudis es refugià breument al convent carmelità del carrer Canuda durant el setge de Barcelona de 1713-1714. Va morir a Sant Pere de les Puelles l’any 1739.
Bibliografia:
CUSSÓ SERRA, Marta, Un monestir cistercenc femení català durant el primer segle borbònic espanyol. Santa Maria de Vallbona (1701-1802). Tesis doctoral Universitat Autònoma de Barcelona, 2008, pàg.196.
MORALES ROCA, Francisco José, El Real Monasterio de religiosas benedictinas de Sant Pere de les Puelles de Barcelona (806-2007). Abadesas mitradas de confirmación apostólica por la Santa Sede, prioras de la comunidad y dignidades y cargos del monasterio. Religiosas que ingresaron en el monasterio, sus pruebas de nobleza, armas heráldicas, distinción de sus linajes, genealogía e historia de sus estirpes de fuero militar. Barcelona, diciembre 2007). Treball inèdit.
GRAS CASANOVAS, Mercè (2021) “Música de Francesc Valls per a una carmelita descalça” https://castellinterior.com/2021/03/01/musica-de-francesc-valls-per-a-una-carmelita-descalca-sor-teresa-de-crist-1697/
