L’estricta clausura sota la qual vivien les religioses de Pedralbes els prohibia mantenir un contacte personal amb l’exterior. El parlador era l’únic espai on les religioses podien conversar amb visites externes, sota la supervisió d’una germana més gran, i separades per una reixa coberta amb un cortinatge. Des de la fundació del monestir, van ser diversos els espais destinats a aquesta funció.
És força probable que el primer espai destinat a servir de parlador fos l’anomenat «Grau de Sant Honorat», que surt esmentat a la documentació, i que es devia situar al mateix «cor de baix» o al seu costat. Posteriorment, el 1490, es va construir un nova sala amb aquesta funció, que anys més tard serviria d’escola, coneguda per aquest motiu com l’«Ensenyança». La documentació conservada ens permet saber els noms dels mestres d’obres que hi van intervenir, com Joan Castell i Pere Basset, i d’altres treballadors, com el fuster, Melcior Xammar, i diversos manobres i picapedrers, com Pere Ycart, que hi va esculpir les armes del monestir.
L’any 1776 es van edificar uns altres parladors, aquest cop al costat del vestíbul principal del monestir. En aquest cas hi van intervenir el mestre de cases Joan Oliver, el fuster Pau San German i el rajoler Ramon Arnau, entre altres professionals.
Tal com mostren els parladors que s’han conservat, aquesta estança estava pensada per permetre el contacte de les religioses amb les persones que acudien a visitar-les. Es tractava d’un espai dividit en dues parts: una zona amb accés des de la clausura i una altra des de l’exterior. Sobre la porta d’ingrés a aquesta zona es llegeix la data de 1776.
Dels parladors d’època medieval a Pedralbes, no se n’han localitzat evidències físiques. Tanmateix, se sap que vers el 1490 es construí un nou edifici destinat a aquesta funció als peus de l’església, al costat del cor alt al qual s’accedia a través de la sala de l’Àngel.
L’any 1776, es decidí construir uns nous parladors associats a l’accés principal del monestir, on fins llavors hi havia hagut el pati de les casetes de la majordomia i el forn de pa. La nova edificació estava feta en maçoneria i pedra provinent de Montjuïc, i amb bigues de fusta de melis. Les obertures estaven emmarcades amb pedra i tenien coberta a doble vessant. Els interiors, acabats amb revestiments de guix, estaven subdividits formant dues naus paral·leles cobertes amb voltes per aresta fetes de maó estucat. Les dues parts quedaven delimitades per una paret amb finestres de barrots, tal com avui encara es poden veure.