Bassa naturalitzada a l’hort medieval

El projecte multidisciplinari de reconstrucció de l’hort medieval del monestir, seleccionat com una de les 10 millors pràctiques en patrimoni cultural a escala europea per l’European Heritage Hub, ofereix un diàleg entre el patrimoni històric i el natural i possibilita realitzar tot un seguit de projectes educatius i socials al seu voltant. En aquesta línia, la recuperació del cultiu amb tècniques agrícoles medievals, l’ús dels canals de reg originals i totes les tècniques orgàniques que s’hi practiquen permeten promoure valors i actituds envers la cura del medi ambient i dinamitzar la cultura a través del treball cooperatiu i inclusiu.

En aquest marc incomparable hi destaca la bassa, que recull tota l’aigua freàtica de la mina subterrània que ha abastit històricament el cenobi des de la seva fundació i que  continua, avui dia, nodrint el monestir. És un element essencial sense el qual no seria possible l’existència de l’hort i ara, gràcies a la col·laboració amb l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i l’empresa Galanthus, es convertirà en un entorn naturalitzat per afavorir la biodiversitat de flora i fauna.

Les basses d’aigua, en condicions naturals, són ambients aquàtics que funcionen com a espai de biodiversitat per a moltes espècies, sigui perquè hi desenvolupen part o tot el seu cicle de vida o perquè són llocs de refugi i descans. La desforestació, la intensitat agrícola i la urbanització han alterat i, sobretot, han reduït dràsticament aquests espais naturals tan necessaris per a l’eclosió de la vida.

Per recuperar aquests espais, transcendint el model purament ornamental, es proposa la creació de basses naturalitzades que responen a un criteri biològic o ecosistèmic i que es gestionen sense l’ús de productes químics amb l’objectiu de conservar i millorar la biodiversitat. Amb tècniques de bioenginyeria per afavorir i reconstruir la diversitat i abundància de la vida autòctona silvestre, es promou la presència d'espècies animals vertebrats i invertebrats (amfibis, libèl·lules, caragols aquàtics, puces d'aigua ...) i d'espècies vegetals (lliri groc, nenúfar, joncs, càrex, ...), el conjunt de les quals desenvolupa funcions ecològiques de primer ordre per mantenir la transparència i la qualitat de l'aigua de la font.

Seguin aquest criteri, a la bassa de l’hort s’ha procedit, en una primera fase, a la col·locació de dues jardineres de plantes halòfites (plantes que arrelen sota l'aigua, o en gran part sota l'aigua, però que tenen les tiges, les flors i les fulles aèries) i una jardinera de plantes macròfites (plantes aquàtiques que viuen totalment o parcialment submergides dins de l’aigua). S’ha plantat lliri groc (Iris pseudacorus) i lisimàquia (Lysimachia vulgaris) pel que fa a  les espècies halòfites i plantatge d’aigua (Potamogeton sp) i asprella (Chara vulgaris) pel que fa a les macròfites.

A la segona fase es contempla l’alliberament de fauna invertebrada per accelerar el procés de naturalització. Entorn del sortidor d’aigua del claustre i al voltant dels canals de reg de l’horti de la bassa, hi ha la presència, tot i que tímida, d’exemplars de tòtil (Alytes obstetricans), un gripau de la família dels discoglòssids, petit i rabassut, caracteritzat perquè el mascle porta els ous de la posta embolicats a les potes posteriors fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya. Els seus costums són terrestres i nocturns; durant el dia roman amagat sota les pedres o bé en galeries que ell mateix excava i a la nit emet un cant molt característic, que és d'un to agut, oclusiu i musical, amb intermitències que oscil·len d'un a tres segons. Es preveu que aquesta espècie colonitzarà la bassa de forma natural, reclamant un espai que tradicionalment havia estat seu. Per afavorir el seu hàbitat, s’instal·laran rampes de sortida i entrada de fauna a la bassa, adaptables al nivell de l’aigua, tant per evitar l’ofegament d’animals vertebrats que puguin caure accidentalment a la bassa com per facilitar l’entrada de tòtils al vas d’aigua.

En aquest ecosistema simbiòtic, com més varietat vegetal s’assoleixi, més riquesa d’hàbitats hi haurà i, per tant, més diversitat de fauna es podrà atreure. De l’èxit d’aquesta interlocució dependrà la salut final de la bassa, que es perfila com un dels darrers passos, ecològic i sostenible, d’un projecte holístic, el de l’hort medieval del monestir de Pedralbes, que encara ens pot seguir sorprenent.

Enric M. Puga