El 28 de febrer de 1325, abans d’iniciar la construcció del monestir, la noble Constança, filla del comte Ramon Folc VI de Cardona i de Flor de Pontiac, va fer una donació testamentària de 12.000 sous per a la construcció d’una capella dedicada a sant Pere i de la sala capitular del monestir.
Tot i que es disposava dels diners per construir-la i que l’escut de Constança de Cardona i Pinós es troba esculpit als capitells d’entrada de l’actual sala capitular del monestir, aquest espai, tal com ha arribat fins avui, és més tardà.
Fins en aquell moment la comunitat es devia reunir en una estança anterior ubicada al mateix indret, o en algun altre espai del monestir, com mostra un document de l’any 1408 que fa esment que les religioses es van congregar en un lloc que anomenat «capítol». Aquest nom, però, serveix de forma general per referir-se a les reunions que feia tota la comunitat sota la presidència de l’abadessa i de les altres monges dirigents, «discretori» per tractar els assumptes de més importància, fossin de caire econòmic o bé sobre el funcionament intern de la comunitat i la relació entre les germanes.
Encara que les primeres referències documentals a la sala capitular daten del segle xv, l’edifici conserva testimonis estructurals que posen de manifest l’existència d’una gran construcció d’època fundacional que tancava aquesta banda del monestir. Es tractava d’un edifici cobert amb una estructura de doble vessant, directament relacionat amb l’antiga porta d’accés al monestir.
La necessitat de tancament del recinte de clausura va fer que les obres se cenyissin, també, a la concreció física dels seus límits arquitectònics, sense que això signifiqués, però, l’acabament de totes les estructures que el tanquen avui. En aquest marc s’ha de situar el cos de la sala capitular, atès que forma part de l’angle configurat per la porta primigènia i la resta de construccions del sector més meridional del monestir. No obstant això, de les seves dimensions es desprèn la importància d’aquesta construcció, que només pot ser interpretada a través de dues propostes: o bé es devia tractar d’una estructura preexistent associada a l’antic mas Pedralbes, o bé d’una construcció aixecada amb la voluntat d’acollir el futur capítol. En aquest sentit, es pot interpretar la deixa que l’any 1325 feu Constança de Cardona i Pinós per a la construcció de la sala capitular del monestir.