Església

(1327-1346)

El 26 de març de 1326 es col·locava la primera pedra a la capçalera del temple, i l’any següent s’inaugurava el nou cenobi juntament amb l’església. A la cerimònia hi van assistir els reis i els màxims representants dels estaments eclesiàstics, la noblesa i la burgesia urbana. En aquell moment, hi van ingressar les primeres dotze monges, dues llegues i quinze novícies provinents del primer monestir de clarisses de Barcelona, el de Sant Antoni.

La reina Elisenda de Montcada va fundar el monestir de Pedralbes i el va dotar amb els seus propis béns, sabent que seria la seva residència en vida i el seu mausoleu un cop hagués mort. Això li va permetre de tenir una gran influència sobre la comunitat i de marcar-ne el dia a dia amb les seves disposicions. 

La idea de construir el monestir va ser compartida per altres dones del seu clan familiar, emparentades per matrimoni amb tota la noblesa del país. Algunes van residir al costat de la reina i d’altres van ingressar les seves filles al convent com a religioses. Així, durant segles, els càrrecs rellevants dins la comunitat van estar en mans de les famílies properes a la reina. Francesca ça Portella, neboda d’Elisenda, va exercir d’abadessa des del 1336 fins a la seva mort, l’any 1364, dos mesos abans que la reina. Durant aquest temps, el patrimoni del monestir va anar augmentant significativament amb les rendes i les donacions atorgades per la reina, la casa reial i altres benefactors provinents de les classes benestants de la societat que ingressaven les seves filles a Pedralbes.

El fet que el primer grup de monges ingressés al monestir només un any després de l’inici de les obres evidencia l’existència d’espais en ús mentre l’església i altres dependències principals estaven encara en procés de construcció. Els estudis apunten que la primera obra conclosa dins l’església fou el cor baix, un espai aïllat que permetia alhora la celebració del culte i l’avanç de les obres.

Les obres de l’església avançaven a bon ritme. Un privilegi episcopal permet deduir que a finals de la dècada de 1330 se’n conclogué el perímetre, amb les capelles laterals i les voltes dels tres trams dels peus de l’edifici. El 1341 ja se celebrava culte en una de les capelles laterals i, dos anys més tard, un contracte signat per l’abadessa Francesca ça Portella dona a conèixer l’existència de la capella de Sant Miquel —ubicada al claustre i adjacent a la capçalera de l’església—, la decoració de la qual encarregà al pintor Ferrer Bassa. El 1348 es va contractar el fill d’aquest mestre, Arnau Bassa, perquè es fes càrrec de la decoració del mur dels peus de l’església, la qual, per tant, ja devia estar acabada i coberta. La resta de l’església es conclogué al llarg de la segona meitat del segle XIV, i en els segles següents experimentà poques modificacions estructurals. Amb tot, el campanar no es coronà fins al segle XV.

L’església de Pedralbes és un dels millors testimonis del gòtic meridional, ja que s’hi han fet poques transformacions i conserva en gran mesura la seva fesomia original. Presenta una capçalera poligonal i una única nau de set trams coberts amb voltes de creueria, i té tres capelles laterals per banda.