El 18 d’agost de 1576 els consellers de la ciutat de Barcelona van signar unes capitulacions amb el mestre de cases, Bartomeu Brufal, perquè construís un nou portal al monestir pel preu de 200 lliures barcelonines. Al damunt de la porta, s’hi havia d’esculpir l’escut de la ciutat de Barcelona.
A partir de la segona meitat del segle XVI es van dur a terme un gran nombre d’intervencions al monestir, moltes de les quals van ser sufragades pel Consell de Cent de la Ciutat de Barcelona. Una de les més rellevants va ser la construcció d’un nou portal d’accés al monestir que s’avançava al ja existent, que corresponia al moment fundacional. Aquesta actuació anava en línia amb la resta, encaminades a reforçar la clausura del monestir.
L’abril de 1576, el Consell de Cent va començar a deliberar sobre la conveniència de construir el portal i, finalment, el 18 d’agost d’aquell mateix any, es va signar un contracte amb el mestre d’obres Bartomeu Brufal perquè executés l’obra per un preu de 200 lliures barcelonines. Entre el nou portal i l’anterior, es creava un vestíbul nou, on posteriorment es traslladaria el torn. Amb aquesta obra s’iniciaven un seguit d’actuacions que, al llarg dels anys següents, canviarien l’aspecte exterior d’aquesta part del monestir.
Des de ben antic, hi havia un vestíbul d’accés al monestir situat al claustre, entre l’església i el capítol. A inicis del segle xvi, els consellers de la ciutat van pagar l’ampliació d’aquest espai, i es va construir un nou gran portal de mig punt coronat amb l’escut de la ciutat de Barcelona.
Com tot monestir de clausura, Pedralbes tenia molt pocs accessos des de l’exterior, els quals, a més, eren extremament privatius, reservats només a l’abadessa i els frares que assistien espiritualment les monges i algunes altres persones que gaudien de permisos especials. En un moment en què els portals del camí d’Esplugues i de la cuina havien quedat absorbits dins la clausura, el portal del claustre n’esdevingué l’accés principal. En aquest context, es construí el vestíbul actual i un sistema de torn associat als contraforts de la capçalera de l’església. La importància d’aquesta obra rau en el fet que va ser finançada íntegrament i de forma directa pels consellers de la ciutat. Això explicaria que la nova porta major del monestir estigui coronada amb l’escut del consell municipal. L’actual aspecte del vestíbul data de la restauració que el 1924 va dur a terme l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats.