Cel·les del dormidor i mirador de Sant Rafael

(s. XVI)

L’arribada de sor Maria d’Aragó al monestir de Pedralbes va refermar el tancament del monestir a l’exterior. No obstant això, és també en aquests moments que es construeix i es cobreix el mirador sobre la sala capitular, que permet la visió sobre el pla de Barcelona, i el de Sant Rafael, sobre el dormidor, amb vistes a Collserola.

La reforma monàstica impulsada pels Reis Catòlics i el cardenal Cisneros no sols buscava limitar al màxim la sortida de les religioses, sinó també qualsevol contacte visual d’aquestes amb el món exterior, i per això es cobrien els punts de connexió amb reixes i cortinatges. Paral·lelament, es van aixecar espais des dels quals l’abadessa o les germanes de la seva confiança podien controlar punts proclius al contacte: el retret de l’abadessa o la cel·la de sor Teresa als peus del dormidor en són testimoni. La construcció de les mirandes, sobre l’ala sud, i el mirador de Sant Rafael, a l’ala nord, els va proporcionar atalaies tant sobre l’entorn exterior com també sobre l’interior del monestir. 

El mirador de Sant Rafael constituïa una extensió de la cel·la que, sota la mateixa advocació, segles més tard allotjaria l’arxiu. L’existència de petites fornícules al mateix cos del mirador denota que en algun moment també es va utilitzar com a cel·la particular d’oració.

A mitjan segle XVI, s’adossà a la façana exterior del dormitori un nou edifici de petites dimensions destinat a acollir noves cel·les privades. Poc temps després, s’hi afegí la torre coneguda com a «mirador de Sant Rafael», que oferia vistes sobre el monestir.

Les cel·les privades que s’adossaren al dormitori per la banda orientada a l’antic camí de Cornellà foren construïdes com un cos horitzontal de pedra subdividit en diverses cel·les per a l’oració. Mentre l’arquitectura exterior respon a la tradició constructiva medieval, els acabats interiors, amb motllures de guix a base d’elements classicistes, testimonien la consolidació del Renaixement al convent. La cel·la més gran del cos passà a acollir l’arxiu conventual l’any 1801, amb el trasllat del mobiliari que fins llavors havia ocupat la capella de Sant Miquel.

A finals del segle XVI o principis del segle XVII, aquest cos s’amplià notablement amb la construcció del mirador de Sant Rafael, una torre alta que acull una escala de quatre trams vers un mirador superior, amb vistes sobre el claustre. L’any 1920, Jeroni Martorell restaurà la coberta de ceràmica vidrada i les finestres amb gelosia.