El mirador i la cel·la de Sant Rafael, com també l’arxiu del monestir, estan situats a l’ala nord del claustre, en un cos adossat al mur nord de l’antic dormidor de les monges, ocupant l’espai de sis contraforts i obert a l’anomenat «Jardí de la Mare de Déu de Lourdes», una antiga zona d’horts particulars i dependències religioses. Construït amb un parament de carreus força regulars, consta de cinc obertures a la planta inferior i d’una coberta a dues aigües, mentre que el cos del mirador disposa d’un parament mixt a les seves tres façanes i una coberta a quatre vessants de maó i ferro, revestida exteriorment amb teules vidrades blanques pintades de blau. 

L’any 2009, es va portar a terme la restauració del mirador de Sant Rafael. L’estat de deteriorament que presentava va determinar el monestir a desenvolupar un programa d’actuació que va comportar la neteja i la consolidació de l’estructura i dels elements històrics conservats. El revestiment de morter exterior va ser substituït per l’acabat que presenta actualment a fi de protegir el mur, i es va netejar la coberta ceràmica recuperant-ne els colors blancs i blaus.

Les parets de la cel·la de Sant Rafael estan revestides amb guix, imitant carreus de pedra amb encintat. Al mur sud se situa un altar decorat amb motius renaixentistes, al centro del qual, dins un emmarcament de guix —coronat per una petxina flanquejada per dues copes amb flors—, hi ha una reproducció d’un quadre amb l’escena de Tobies i l’arcàngel Rafael. L’obra original s’exposa actualment a la sala d’exposicions del monestir, a l’antic dormidor de les monges.

La cel·la de Sant Rafael es cobreix amb una variació de la volta estrellada, probablement de guix i maó, amb medallons o claus de volta a cadascun dels extrems dels arcs, que mostren relleus figurats dels quatre apòstols i d’escenes del Nou Testament. L’escut a la clau de volta principal presenta decoració pictòrica.

El mirador és un espai rectangular de reduïdes dimensions amb una única obertura quadrada amb gelosia de pedra a cada una de les façanes laterals, a excepció de la façana sud, que s’obre al claustre i actualment té tres finestres de realització contemporània. La fornícula emmarcada per un arc sostingut per dues fines columnes s’inclou dins de la tendència classicista present en l’ornamentació de tot aquest sector. El conjunt està tancat amb una coberta a quatre aigües, de maó i ferro, revestida exteriorment amb teules vidriades blanques pintades de blau.

Pintura a l’oli de la primera meitat del segle XVII, d’autor anònim i procedència desconeguda, tot i que probablement és de manufactura hispànica. Durant anys va presidir l’altar de l’estança de l’arxiu històric de la comunitat, l’anomenada «cel·la de Sant Rafael». Potser el nom de la sala és el motiu pel qual s’hi va col·locar aquesta representació, ja que el tema del quadre i la funció de l’àmbit no tenen pas a veure. Artísticament és una obra en què les emocions, la gesticulació i el cromatisme són esmorteïts i harmoniosos.