El portal dels Consellers deu el seu nom precisament al fet que va ser sufragat pel Consell Municipal. Per deixar constància d’aquest fet, es va fer disposar l’escut d’armes de la ciutat a la clau de volta de la porta. Les reformes posteriors i una possible modificació del projecte són la raó que la descripció del projecte de 1576 no s’adeqüi a l’estructura que es veu actualment.

L’escut de la ciutat és una combinació de la creu de Sant Jordi, patró del Casal de Barcelona, i els pals del Casal de Barcelona (Casa Comtal). Tot i que s’acostuma a representar amb quatre pals, en algunes èpoques es va fer amb dos, de la qual cosa és una bona mostra aquest escut de Pedralbes. Al contracte d’obres hi constava que el mestre d’obres estava obligat a fer «rellevades o encastades en lo mig de la dita pedra les armes de la dita ciutat tant grans com sera la dita pedra de ample ab la proportio que deu de manera que parega les dites armes».

La construcció del portal dels Consellers va suposar la creació d’una nova crugia al vessant més oriental del monestir. Aquest nou àmbit, adossat a la sagristia de l’església, es va configurar com un vestíbul al qual l’any 1923 es va traslladar el torn, que fins llavors era a la sagristia. Aquest element servia per fer intercanvis entre el monestir i el món exterior mantenint les estrictes normes de la clausura, que prohibien qualsevol contacte personal amb l’exterior.

La fesomia que presenta actualment el vestíbul, al qual s’accedeix un cop travessat el portal dels Consellers, és resultat d’un projecte de principis del segle XX. Si ja el 1923 s’hi va traslladar el torn, l’any 1924 es van dur a terme un seguit d’obres per completar-lo, com ara tapiar l’antiga porta d’accés a una quadra, reforçar la volta que amenaçava de desplomar-se, posar un nou paviment de pedra, fer el banc de pedra aprofitant una aigüera que es va col·locar girada, com també els arrimadors de rajoles i, finalment, el fanal, la campana i el timbre.