A les darreries del segle XIX, es va donar un nou aspecte al refetor amb la construcció de la volta i els revestiments murals que es veuen avui dia, i també amb la creació d’un mobiliari específic per a l’espai. Es va projectar la trona o púlpit per a la germana lectora, els bancs correguts de fusta, els taulells de granit artificial i, finalment, la reixa de fusta amb motius neogòtics que, encara avui, separa el De Profundis i el menjador.

Durant unes obres d’intervenció arquitectònica de l’any 2010, es va poder observar l’extradós de la volta construïda a la dècada de 1890 per l’arquitecte Joan Martorell i Montells. La volta, tal com es veu a la imatge, descansa directament en el mur medieval, al qual es veu l’empenta de les bigues i els permòdols de fusta que s’hi conservaven molt probablement fins a aquesta intervenció. 

Als peus del refetor, separat per un tancament monumental de fusta d’inspiració neogòtica, se situa l’espai conegut com De Profundis, que funciona de distribuïdor cap a la cuina, la infermeria, el claustre i l’àmbit destinat a menjador pròpiament dit. A sengles costats d’aquest espai, hi ha uns armaris de fusta, obra del projecte del segle XIX, decorats interiorment amb rajoles blanques i rajoles de mostra dels segles XVII i XVIII.

A banda del revestiment interior dels murs del refetor simulant un parament regular de carreus, les finestres del mur occidental també es van modificar. Així, tant la forma com l’arrebossat de morter que les defineixen són fruit de la intervenció del final del segle XIX.