L’estructura original de l’antic convent dels frares va ser força modificada en diferents moments a conseqüència del canvi d’usos de l’edifici, i molt especialment amb la reforma d’Enric Sagnier i Villavecchia l’any 1919 per a la família Peremateu Sors. Aquest projecte conservava el claustre romànic, però conferia a l’edifici un aspecte més proper als palauets coetanis, n’estenia els límits cap a la banda nord (plaça del Monestir) i incorporava part de la fortificació medieval a la nova residencia.

La façana de la baixada del Monestir es va projectar incorporant-hi nombrosos elements procedents de la col·legiata de Santa Maria de Besalú, com ara part de l’escultura de l’exterior dels absis i de les portades oest i nord. Això va ser possible, d’una banda, per la desamortització i la venda del temple en subhasta el 1835 i el seu posterior espoli i, de l’altra, pel desenvolupament d’un mercat d’art per part dels col·leccionistes de l’alta burgesia barcelonina interessats en el període romànic.

Aquesta imatge, presa l’any 1923 per Emili Pellicer i Boulanger, mostra l’angle nord-occidental del claustre del Conventet (amb l’església del monestir al fons) després de les obres de residencialització de l’edifici, un cop venut a la família Peremateu Sors. Inicialment, tres de les galeries del claustre presentaven dos nivells d’alçada: l’inferior porticat i el superior amb un mur corregut i finestres. Amb les reformes, el segon pis es va transformar en una galeria porticada amb pilars monolítics de pedra que suporten les bigues de la teulada. 

L’any 1942, el Conventet va ser adquirit per Antoni Batlló, i s’hi van començar a fer unes obres de rehabilitació, sota la direcció de l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi i el decorador Jaume Llongueras, que es dilatarien fins al 1959. Amb aquesta reforma, l’edifici va adquirir l’aspecte de palauet renaixentista, amb els esgrafiats que decoren la façana del carrer del Bisbe Català. A l’interior, s’hi van incorporar dues noves portades romàniques, una de les quals probablement procedent de Nanclares de la Oca (Àlaba).