L’espai conegut com a «claraboies» és al segon pis del cos de la infermeria del monestir, aixecat entre la segona meitat del segle XVI i XVII. En origen, va ser projectat com un espai porxat, a manera de golfa, però, posteriorment, seguint les prescripcions de tancament de la clausura, es va tancar amb gelosies i s’hi van anar construint cel·les. Estructuralment s’organitza amb una gran coberta a dues vessants que recolza damunt d’una filera central de grans arcs de maó disposats en sardinell. 

Antes de las últimas reformas, el ámbito de las claraboyas comprendía dos grandes espacios: la claraboya de la Estrella y un segundo espacio compartimentado en varias habitaciones, entre ellas la celda del Ángel de la Guarda, la actual celda de San Juan y la conocida como «celda de la Labor».

La celda del Ángel de la Guarda no se conserva en la actualidad. Se trataba de una sala con alcoba en el segundo piso de la enfermería que, desde 1902, acogió el primer museo del monasterio. Resulta curiosa la gran cantidad y variedad de objetos expuestos, en un modelo de exposición aún más cercano a las cámaras de maravillas que a los museos actuales.

Aquest primer museu es va configurar com un espai d’acumulació i exposició dels objectes del monestir que tenien una consideració especial per part de la comunitat religiosa de Pedralbes i, molt especialment, de sor Eulària Anzizu. Allunyat de les tècniques de conservació i presentació museogràfiques actuals, s’hi exposaven diversos objectes, com ara mobiliari, ceràmica, aixovar litúrgic, retaules, peces escultòriques i representacions pictòriques, amb la voluntat de preservar-los com a testimoni de l’espiritualitat i la història d’una comunitat religiosa femenina.

La cel·la de Sant Joan s’emmarca cap a mitjan segle XVI, tal com es dedueix de la volta de fusta de pi, inicialment policromada, la clau de volta amb l’emblema dels Foixà i les mènsules d’estuc amb les imatges del tetramorf, l’àngel custodi i sant Miquel matant el drac. Va ser reformada a inicis del XX, tal com testimonia la inscripció «Barcelona 12-10-1927», i va passar a ser la biblioteca de la comunitat. D’aquesta època és la decoració de la fornícula que presideix l’espai amb un altar de rajoles dels segles XVII i XVIII, com també la instal·lació del retaule factici de sant Joan, avui exposat a la sala del dormidor.

El nom actual de «cel·la de la Labor» es deu a l’activitat que les religioses hi duien a terme. Construïda al segle XVII, presenta diverses modificacions estructurals que arriben fins al segle XX. La fornícula allotja un altar amb rajoles barroques i pintures als laterals, de finals del segle XIX, que representen sant Joan Baptista i Maria Magdalena. La coberta de la cel·la mostra una clau de volta amb l’escut de Pedralbes. Des d’aquesta cel·la s’accedia a la desapareguda sala de l’Àngel de la Guarda, on l’any 1902 es va crear el primer museu del monestir.