La remodelació del dormidor recupera la perspectiva de l’estructura arquitectònica, alhora que estableix un nou diàleg entre l’espai i els objectes del tresor del monestir. Es tracta d’una col·lecció heterogènia de béns mobles, propietat de la comunitat de monges clarisses, amb peces d’art religiós i d’ús quotidià d’una àmplia cronologia i procedència que arribaren al monestir com a fruit de les donacions reials en el moment de la fundació o bé per encàrrec de la comunitat o com a donacions de les mateixes religioses i de persones vinculades amb el monestir.

La visita als tresors construeix la història de la comunitat a través dels seus objectes: els personatges destacats dins la trajectòria històrica del monestir, les relacions amb l’exterior, el seu món devot, la vida quotidiana dins del cenobi i fins i tot els gustos personals.