A les darreries del segle XIX, el refetor, juntament amb el dormidor i el cor alt de l’església, continuava sent un dels espais del conjunt monacal on les religioses es reunien en comunitat, en aquest cas, per fer-hi els àpats del dia, en silenci i seguint les lectures que es recitaven des del púlpit.
Aquest gran espai comunitari es va reformar al final del segle XIX, una vegada restaurada l’església, amb el criteri d’obtenir una imatge gòtica renovada d’acord amb la restauració general del conjunt monacal.
Des que la comunitat va començar a compartir els àpats al final del segle XV i fins a les acaballes del segle XX, en què va abandonar l’edifici històric, la disposició de les religioses dins el refetor va ser sempre la mateixa: al fons, al lloc més destacat, sota el calvari, se situava l’abadessa i el discretori, i a les taules laterals, la resta de monges, fins al capdavall, on hi havia les novícies i les llegues.
El refetor es tanca amb unes portes de fusta, coronades amb l’escut de Pedralbes, que el separen del De Profundis, un espai anomenat així perquè s’hi resava aquest salm penitencial i d’esperança el dia de l’aniversari de les germanes difuntes. També al De Profundis, s’hi disposen un seguit de petits armaris encastats, decorats interiorment amb rajoles blanques i de mostra, on cada germana, de manera individual, guardava l’escudella i el tupí de l’àpat.
Des del final del segle XIX, moment en què les religioses començaren a percebre el monestir de Pedralbes com un monument destacat, s’emprengueren algunes obres de restauració i embelliment del conjunt. N’és una bona mostra el refetor, el sistema de coberta del qual va experimentar grans transformacions.
Entre els anys 1877 i 1895, l’arquitecte Joan Martorell s’encarregà de la rehabilitació i la millora del monestir, que havia arribat en aquells temps molt deteriorat pels avatars del segle XVIII i del mateix segle XIX. La remodelació del refetor va consistir a construir-hi un nou sostre a base de trams de volta apuntada i oblonga fetes amb maó de pla i morter de calç, que impedia la visió de la coberta original del segle XV. Pel que fa als acabats interiors del refetor, les voltes i els paraments van ser totalment revestits de bell nou amb estucs policromats imitant un carreuat regular de pedra. També es construí un nou arrimador de fusta que incorporava el cadirat, un púlpit i un separador reixat, tot de gust neogòtic. Els finestrals de la façana de ponent es van refer durant les restauracions dutes a terme la dècada de 1970.