L'hort medieval del monestir
L'Hort Petit del Monestir, tal com l'anomenen les religioses, és un recinte emmurallat de gairebé 3.000 metres quadrats de cultiu, que se situa a la façana sud del conjunt murallat, davant de la sala de les Procures, l'espai on es guardava la collita. D'aquest hort, no tan petit, les religioses n'han extret algunes de les verdures, hortalisses, llegums o fruites que cuinaven i també les herbes amb les quals preparaven els medicaments per a la comunitat des de la fundació del convent l'any 1327, fins a les darreries del segle XX.
L'any 2017 el Museu del Monestir va iniciar un projecte per recuperar l'ús original d'aquest espai, amb l'objectiu de reconstruir un hort de quatre parcel·les tal com podia haver estat durant l'edat mitjana. Per aquest motiu no inclou les espècies que van arribar des d'Amèrica a Europa després del 1492. Per a conèixer al màxim com podia haver estat l'hort medieval es va constituir un equip multidisciplinari format per especialistes provinents dels camps de la història, l'arqueologia, la botànica, l'arqueobiologia, l'arquitectura, la museografia, l'educació mediambiental i els serveis socials que han abordat el projecte des de diferents vessants.
La intervenció arqueològica que es va realitzar a l'inici de les obres va permetre documentar cinc fases cronològiques clares d'utilització de l'espai, compreses entre els segles XIV i XIX. Gràcies a aquest estudi al subsòl de l'hort es varen poder recuperar els camins històrics i les instal·lacions de reg tradicionals. A partir de tots aquests coneixements, s'ha pogut dur a terme el disseny de l'espai i dels diferents elements museogràfics, així com la distribució de les parcel·les, de manera que es garanteix la convivència entre l'espai verd, l'estructura arquitectònica i històrica del monestir i l'espai museïtzat.
La recuperació de l'hort des d'una perspectiva històrica ha comportat un exhaustiu estudi per determinar les espècies que s'hi havien de sembrar. Per fer-ho, es van consultar els documents medievals custodiats a l'arxiu del mateix Monestir i els tractats agrícoles de l'època on es recullen les espècies i les tècniques de cultiu durant l'edat mitjana.
PDF Visualitzat
L'hort petit, visitable a partir de l'1 de juny del 2022, inclou espècies autòctones i locals que actualment s'han deixat de sembrar o estant en perill d'extinció. En aquesta primera fase del projecte, es presenten les dues primeres parcel·les.
La primera parcel·la, de 283 metres quadrats, està dedicada a les verdures. S'hi han sembrat productes de fulla verda, com els espinacs o els enciams, que cal consumir tendres i aporten vitamines. Aquests productes d'horta necessiten una cura gairebé diària i volen molta llum del sol i molta aigua. Les espècies s'han sembrat als laterals dels cavallons i l'aigua que les rega circula pels solcs. El segon any, aquests productes es traslladaran a la segona parcel·la.
La segona parcel·la, de 290 metres quadrats, està dedicada a l'agricultura extensiva amb el plantat de lleguminoses com pèsols, llenties i cigrons. El cultiu de lleguminoses aporta molts beneficis per a la terra, perquè la regenera. Els llegums es poden consumir tendres, però també es poden guardar secs, permeten tenir un bon rebost i aporten vitamines i proteïnes. El segon any, aquests productes es passaran a la primera parcel·la.
Un camí de terra separa les dues primeres parcel·les de les dues darreres, secundat per tot un seguit de vinyes. Entre les parcel·les tres i quatre, una esplèndida pèrgola de vímet natural corona el paisatge, alimentada pels canals naturals que discorren l’aigua freàtica de la bassa que nodreix tot l’hort medieval. Al costat de la bassa, s’hi poden trobar arbres com el cirerer, el taronger o el llimoner.
La tercera parcel·la, de 143 metres quadrats, està dedicada al cultiu de peres, pomes i caquis. El caqui, tot i no ser un fruit medieval, està present dins l’exposició en tant que era un arbre que existia abans de l’inici de la reconstrucció de l’hort medieval i es va decidir conservar-lo. En aquest espai s’hi troba, a més, un petit jardí medicinal amb un combinat de plantes aromàtiques que s'han plantat per atreure a l’hort insectes pol·linitzadors, com abelles o papallones, i que durant l'època medieval eren fonamentals per la comunitat de monges, tant per cuinar com per elaborar medicines. Entre les plantes que hi podem veure, i olorar, hi ha la farigola (Thymus vulgaris), el romaní (Salvia rosmarinus), la sàlvia (Salvia officinalis) o l’orenga (Origanum vulgare)."
La quarta i darrera parcel·la, la més gran de les tres amb 364 metres quadrats, està dedicada al cultiu d’arbres com l’ametller, el codonyer, el nespler, el magraner i la servera. També s’hi podran trobar melons i albudeques. Clouen el jardí una noguera i una figuera.
A l'Hort Petit s'hi fan servir tècniques agrícoles medievals, que s'anomenen orgàniques. Aquest tipus d'agricultura és un dels fonaments del que actualment s'anomena agricultura ecològica, que es complementa amb coneixements científics i tecnològics contemporanis. Les tècniques medievals i orgàniques tenen com a objectiu conrear a perpetuïtat, evitar malmetre els recursos naturals i no comprometre les necessitats de les generacions següents. Per combatre les plagues i garantir la fertilitat de la terra es fan servir tècniques com el policultiu, l'alternança i la combinació de cultius, l'ús de nutrients o fertilitzants d'origen orgànic, la selecció d'espècies locals i adaptades a l'entorn climàtic immediat o l'ús efectiu de la irrigació. Tot el que entra a l'hort prové del mateix hort, i tot és orgànic i renovable.
L'obertura d'aquest nou espai del museu permet promoure valors i actituds envers la cura del medi ambient i a dinamitzar la cultura a través del treball cooperatiu i inclusiu. És un projecte que ofereix una nova interpretació de l'entorn del monestir a través del diàleg entre el patrimoni històric i el natural, i possibilita realitzar tot un seguit de projectes educatius i socials al seu voltant. En aquest sentit, per a la gestió de l'hort, es compta amb la participació d'entitats de l'entorn que treballen per a la inclusió de col·lectius amb risc d'exclusió social. Mitjançant projectes escolars d'Aprenentatge Servei es posarà en contacte l'alumnat d'escoles de l'entorn amb aquestes institucions encarregades del manteniment de l'hort, amb la voluntat de crear una xarxa solidària que afavoreixi el desenvolupament i la transformació de la comunitat, la promoció de valors com la cura del medi ambient, el consum de proximitat i el principi d'equitat entre les persones que formen part de la societat.
L'any 2024, l’hort medieval del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes ha estat seleccionat com una de les 10 millors pràctiques en patrimoni cultural a escala europea per l’European Heritage Hub, un projecte pilot finançat per la Unió Europea nascut per impulsar la transició cap a una societat sostenible, digital i integradora.
A continuació podeu consultar el dossier de premsa de l'exposició:
