El dormidor

L’antic espai del dormitori de les monges (dormidor), aixecat al cantó nord del cenobi, actualment s’utilitza com a sala d’exposicions del monestir. L’espai, de grans dimensions, presenta una coberta de dos aiguavessos amb bigues vistes sostingudes per onze arcs ogivals que arrenquen d’unes grans mènsules. L’actual sala de la Reina, annexa al dormidor, es creu que coincideix amb algunes de les dependències de l’antic palau de la reina, que va ordenar enderrocar en el seu testament. Al segle XVII aquesta sala va ser remodelada i va acollir el noviciat del monestir.

L’espai del dormidor ha patit tot una sèrie de modificacions al llarg dels segles per adaptar-se a les necessitats de la comunitat. Les primeres intervencions daten de l’any 1393, quan, gràcies als 66 florins aportats pel Consell de Cent, es construí un paviment sobreelevat que servia d’aïllament del terreny natural a fi d’evitar la humitat i protegir la sala del fred. Després d’algunes intervencions menors als finestrals o de l’emblanquinament de la sala el 1514, es té constància que l’any 1533 van iniciar-se les obres per construir l’enteixinat de fusta que avui encara es conserva, per a la qual cosa es va rebaixar l’alçada de la nau i, en conseqüència, es va amagar el coronament dels arcs apuntats per aconseguir una cambra d’aire. En aquesta època es va construir també la coberta del segon pis del claustre, que va obligar a modificar les finestres originals de la sala. Així, mentre que algunes es van tapiar, se’n van construir de més altes a la façana nord.