A la documentació del segle XVI, s’hi poden trobar diverses notícies vinculades a noves transformacions a l’àrea nord-est del monestir, ocupada per l’angle format pel dormidor, la sala de l’Àngel i l’església. D’una banda, el 1514 s’estava emblanquinant el dormidor i, de l’altra, el 1533 els documents informen d’obres de fusteria al mateix espai, fet que es podria relacionar amb la construcció de l’actual enteixinat, que rebaixa l’alçada de la sala, i talla la visió dels arcs diafragma medievals. Aquest nou nivell permetria el desenvolupament d’un seguit de cel·les, com ara la de sor Teresa de Cardona, vinculades a la nova reforma monàstica.

L’abast de les obres en aquesta zona del monestir fa pensar que devia ser també en aquests moments de la primera meitat del segle XVI quan es va configurar l’actual sala de l’Àngel. Aquest gran espai és dividit en diferents nivells de forjat, atenent molt probablement a la voluntat de crear unes noves cel·les als espais entre contraforts. La cel·la de sor Teresa de Cardona es localitza precisament en un d’aquests nous nivells de la sala de l’Àngel, als quals s’accedeix mitjançant l’escala de cargol adossada al contrafort dels peus del dormidor, contrafort que es va haver de perforar per construir una porta d’accés a les cel·les.

L’accés a la cel·la de sor Teresa de Cardona es fa a través de l’escala de cargol adossada al contrafort dels peus del dormidor. La primera bifurcació de l’escala permet accedir a la banda esquerra, a un replà amb dues portes d’arc conopial que donen accés a cadascun dels espais que es configuren a banda i banda del contrafort. La cel·la està dividida en dues crugies per un gran arc apuntat —el de la sala de l’Àngel— que té continuïtat a nivells inferiors i que queda tallat pel paviment de la cambra. 

La cel·la es cobreix amb una volta semiesfèrica emblanquinada i amb nervadures que culminen en una clau de volta amb l’escut policromat i daurat de sor Teresa de Cardona, abadessa del monestir entre 1521 i 1562.